Estadisticas web

Collserola: Sant Pere Màrtir i la Penya del Moro

Feia anys que no visitava les muntanyes que tinc més a prop, la Serra de Collserola. En aquesta ocasió vaig tornar després de molt de temps per la zona de Sant Pere Màrtir, segurament un dels primers records que tinc en l'àmbit muntanyenc; encara que en aquella època, es tractava més de sortides per treure a passejar el gos -i les criatures- que una altra cosa. Però per mí, que no aixecava un pam de terra, el fet de poder-me escapar durant una estona del control patern ja suposava prou aventura. No recordo l'última vegada que havia vingut per aquí, però com a poc des de l'any 87, quan el nostre estimat "Buck" va marxar cap al cel en què els ossos no s'acaben mai i les pilotes sempre corren...

Poca cosa recordo d'aquelles èpoques, però sí que sempre pujàvem des de Sarria cap a Vallvidrera i deixàvem el cotxe al Coll de l'Espinagosa, a la carretera de Molins. Ara volia pujar pel cantó més directe, des del barri de Pedralbes i d'acabar pel Baix Llobregat, ja fossa Molins, Sant Just o Sant Feliu; tenia alguna ruta en ment però com moltes vegades, vaig acabar fent un itinerari bastant diferent

Track sobre mapa 1:50.000 de l'ICC
Cliqueu a sobre per a ampliar



Track a Wikiloc


Perfil i més dades



Per una vegada puc moure'm sense necessitat de combinacions infernals de transport públic; els Ferrocatas (L6) fins a Reina Elisenda i des d'allà podria haver agafat el bus (22, 68 o 75), però un diumenge a les 8h no hi ha gaire freqüència. Segueixo per Bisbe Català fins arribar a la Creu de Pedralbes...

Photobucket

...però abans m'aturo un minutet en un racó especial... De sempre m'ha captivat la Baixada del Monestir, sembla un trosset de poble medieval ficat al mig del barri més pijo de Barcelona

Photobucket

I veient la seva frondosa muralla, costa imaginar-se que a l'altra banda hi ha una de les joies del gòtic de Catalunya

Photobucket

Passat el Monestir començo a pujar per l'Avinguda Pearson, una de les més luxoses -si no la que més- de la ciutat,  la crème de la crème. Per sobre, l'antena que corona el puig de Sant Pere Màrtir el fa reconeixible des de molts kilòmetres a la rodona

Photobucket

Quan l'avinguda fa un gir a la dreta per enfilar-se cap a la falda de Sant Pere Màrtir, neix un carreró poc transitable a l'esquerra

Photobucket

De seguida es converteix en un caminet que volteja la part alta de les últimes cases de la ciutat, i en uns 500 m. arriba a una cruilla, on deixant a l'esquerra un gran dipòsit d'aigua, començo a pujar fortament un corriol per arribar en deu minuts a la Carretera de les Aigües, ja prou concorreguda a aquestes hores per caminaires, corredors i ciclistes

Photobucket

Aquí s'ha construït el Mirador dels Xiprers; no és el tipus de vistes al que estic acostumat, però per una vegada...

Photobucket

Segueixo pujant fins que em trobo la pista encimentada que uneix la Carretera de les Aigües i el cim de Sant Pere Màrtir; vaig seguir-la en comptes de continuar remuntant pel corriol, opció més curta. Només uns metres sota les antenes, la pista es torna a desviar a l'esquerra; aquí sí que val la pena desviar-se uns metres per visitar les bases de les bateries aèries que, junt amb les que es van construir al Carmel, van defensar la ciutat dels atacs aeris de les tropes feixistes italianes i alemanyes durant la Guerra Civil

Photobucket

Des d'aquí, un parell de minuts fins a Sant Pere Màrtir (384 m.)

Photobucket

El cim es troba sota les instal·lacions de les antenes. Originàriament conegut com a Monte d'Urse o Puig d'Ossa (arribarien els ossos  per aquestes serres en èpoques anteriors??), la muntanya ha estat escenari de diferents lluites militars donada la seva posició estratègica. Al s. XVII es va erigir l'ermita que li donà el seu actual nom, però al 1792 va ser abandonada i convertida en una fortificació militar que va perdurar fins la Guerra Civil; finalment als anys 60 del segle passat es va construir sobre les seves runes les actuals instal·lacions de telecomunicacions. Amb la construcció de la Torre de Collserola semblava que havien de desmantellar-se, però no ha estat així.

Amb les vistes que té, no és d'estranyar que s'hi barallessin... Es domina tota la ciutat, des del Delta del Llobregat fins la desembocadura del Besòs i més enllà, la Serra de Marina i part del Maresme

(clicar-hi a sobre per veure les panos grans)


De fet, és el cim més meridional de la Serra de Collserola, així que es pot gaudir d'una visió privilegiada cap al nord d'aquestes modestes muntanyes: continuaré durant uns centenars de metres per la carena que s'extèn a la dreta, amb el Tibidabo -i la Torre de Collserola- sostre de la serra, al darrera. Al mig, s'endevinen les cases del barri barcelonès de Vallvidrera, al fons es deixa veure la silueta de la Mola de Sant Llorenç del Munt. Més a l'esquerra, els turons de Castellví i de Can Pasqual i el Puig d'Olorda retallat per una pedrera al seu vessant sud



En canvi, cap al Baix Llobregat... potser fa segles les vistes eren més agradables; darrera d'un munt de poblacions, sobresurten les primeres estribacions del Garraf, cap al centre, i la Serra de l'Ordal a la dreta. El primer turonet que apareix a sobre de les cases, a la dreta, és la Penya del Moro, on acabaré pujant



Des d'aquí continuo uns 500 m. per la pista que ressegueix la carena cap al nord arribant al Coll del Portell, deixant ja enrere l'antena de Sant Pere Màrtir o Puig d'Ossa. Aquí és on em vénen més records d'anys enrere, normalment veníem des de la carretera de Vallvidrera fins a aquest coll, i alguna vegada ens aventuràvem fins al cim, ara ho trobo tot tan canviat...

Photobucket

Una vegada al coll baixo cap a l'esquerra per una pista en direcció al barranc de Sant Just; de fet, seria la via més directa. Però al cap d'uns 400 m., trobo un corriol a mà dreta indicat cap a la Font del Rector; com que no tinc cap rumb fixe, vaig a mirar què hi trobo. A més a més, en entrar de seguida al mig d'un bosc tancat, sembla bastant més interessant que no la pista que baixa. Per sobre apareix la Torre de Collserola...

Photobucket

Em sembla que he encertat, és un corriol maquíssim...

Photobucket

...que després de passar per la Font del Rector, segueix planejant en mig d'una espessa massa forestal...

Photobucket

...tot recorrent la part alta del Barranc de Sant Just, trobant algun trencall cap al Coll d'Espinagosa i la carretera de Vallvidrera a Molins

Photobucket

És un passeig molt agradable d'una mitja horeta, i dins del que cap, bastant solitari; no vaig trobar ningú a banda d'uns ciclistes al principi. En alguna clariana s'obren vistes al Baix Llobregat

Photobucket

En uns 20 minuts, el camí gira a l'esquerra i se senten cotxes no gaire lluny, és la carretera de Molins, que passa uns metres per sobre. En la solana el bosc s'obre i apareix algun bon exemplar de pi

Photobucket

Aixecant una mica el cap retrobarem el cim, que ara ja es va allunyant, tot i que estarà visible durant bona part de la jornada

Photobucket

El corriol va a sortir a un camí més ample que comença a baixar a mà esquerra. A la dreta sortiria a la carretera, es nota la seva proximitat ja que cada vegada em vaig trobant més gent

Photobucket

Van apareixent cruilles i es van creuant camins, fins que apareixo a l'entrada de la important masia de Can Fatjó; de seguida la pista tomba a la dreta i apareix al camí pavimentat d'accés al Tennis Sant Gervasi. Baixant cap a l'esquerra em trobo el camí que havia deixat una hora abans en el descens del Coll del Portell; m'hauria estalviat una bona estona però m'hauria perdut un bonic itinerari per la part alta del barranc. La pista continua davallant i creua el torrent, per passar poc després enfront de la masia de Can Carbonell, ara reconvertida en restaurant

Photobucket

Sense voler, havia perdut prou alçada, així que la meva intenció en un primer moment va ser baixar-me cap a Sant Just Desvern, donant per finalitzada l'excursió. Però en arribar a la hípica de Can Vilà vaig veure una indicació cap a la Penya del Moro, un petit turó que em feia gràcia visitar per la presència de restes ibèriques. Segueixo una pista que puja a la dreta i de seguida em desvio per un corriol a mà esquerra, tot remuntant un suau desnivell i deixant de banda un parell de corriols que pugen cap al Turó de la Coscollera. Vaig a sortir a una nova pista, just per sobre de les primeres torres de Sant Just Desvern, que segueixo uns metres a la dreta fins al Coll d'en Solanes; des d'aquí, una curta pujada fins la Penya del Moro (275 m.)

Photobucket

Un cop aquí dalt, les restes del poblat ibèric no satisfan massa les meves expectatives; de fet, el que queda més en peus, per dir-ho d'alguna manera, és la torre de guaita que s'hi va erigir en l'època medieval. I les vistes... Bé, en aquesta zona ja se sap que no seran les habituals panoràmiques muntanyeres: en direcció al Delta del Llobregat, amb Sant Just Desvern en primer terme, Sant Joan Despí, Cornellà... Entremig de tot destaca l'horripilant Walden (és una opinió personal, tot són gustos...)



Més amunt, Sant Feliu en primer terme; una franja més o menys verda que correspon al Parc Agrari del Llobregat, i al fons la Serra de l'Ordal i les primeres estribacions del Garraf a l'esquerra



Bé, no sé si ha valgut la pena però al menys m'ha servit per allargar una mica la jornada. Des de dalt de la Penya hi ha un corriol que baixa cap a Sant Feliu, però prefereixo tornar enrere fins uns metres abans del Coll d'en Solanes i baixar per un camí a l'esquerra, que va a buscar el fons del barranc; un altre tram que no té res a veure amb tot l'urbanisme que envolta aquestes muntanyes

Photobucket

El corriol planeja fins trobar una pista, segueixo baixant ara cap a la Riera de la Salut

Photobucket

També podria haver continuat per la pista cap a Valldonzella i Santa Creu d'Olorda, llocs que tenia en ment en començar la jornada; però ja havia cobert l'expedient. Segueixo baixant per la pista paral·lela a la riera...

Photobucket

...per trobar-me poc després amb una concentració de duminguerus d'aquelles que fan por, al voltant de l'àrea recreativa de l'ermita de la Salut; intento evitar-ho baixant per la mateixa riera (ja aviso que està que fa fàstic), tot i el flaire de carn a la brasa que m'envolta. En menys d'un km. trobaré els primers edificis de Sant Feliu de Llobregat, ara només es qüestió d'anar a buscar l'estació per tornar a casa.

Descobrint l'Ordal: Montcau, Forellac i Puig d'Agulles

Mira que he arribat a passar de vegades per la Nacional 340 i el Port de l'Ordal, moltes d'elles pensant en què em podien amagar aquestes modestes serres envaïdes per les urbanitzacions, i tot i tenir-ho molt a prop de casa, mai no m'havia aventurat a perdre'm per les seves muntanyes... Doncs un bon dia, buscant informació sobre la segona etapa del GR 5, vaig veure que molt a prop del poblet d'Ordal, que dóna nom a la serra, hi havia una sèrie de cims que no semblaven presentar grans dificultats; a més a més, un d'ells, el Puig d'Agulles, entrava al llistat de centenaris.

Aquell dia es van produir un cúmul de despropòsits, ja que em vaig aixecar tard i vaig veure el meu primer objectiu, la serra de Collserola, una mica massa emboirada. Així doncs, vaig avançar uns quants quilòmetres sense tenir molt clar on anava, mentre em va venir a la memòria aquella serra d'Ordal que tantes vegades havia creuat per la carretera... La boira no passava de la primera línia de mar, així que vaig agafar una vegada més la 340 per acostar-me a descobrir aquelles muntanyes

Track sobre mapa 1:50.000 de l'ICC -
Cliqueu a sobre per a ampliar-lo



Track a Wikiloc


Perfil i altres dades


Me'n vaig fins gairebé on s'acaba el poble per deixar el cotxe devant de l'església de Sant Esteve, de principis del segle passat

Photobucket

En un primer moment seguiré les marques del GR 5, encara que intentaré buscar (sense massa èxit) alguna alternativa, ja que llavors tenia previst de fer aquest tram del GR a la setmana següent amb el grup dels "Kaminito". En creuar la carretera em trobo amb els murs de Can Parellada, important masia del s. XIX

Photobucket

Vaig passant pels afores d'Ordal (terme municipal de Subirats), i per si algú no ho sabia, sóc al Penedès...

Photobucket

...on s'aprofita el més mínim espai per cultivar el raïm. En un primer moment no tinc gens clar el camí, sé que haig de pujar cap a aquell cim que es veu al fons però no sé com. Deixo el GR en arribar al Fondo de Mas Granada, i segueixo per un camí paral·lel al torrent

Photobucket

En la següent desviació m'equivoco, ja que acabaré fent un tram bosc a través. Agafo un corriol a l'esquerra seguint un altre petit barranc, fins que arribo a una basseta uns 300 m. més endevant

Photobucket

Tot i estar bastant aïllada, de tant en tant rep la visita d'algun banyista ocasional

Photobucket

Aquí m'adono del meu error, ja que el corriol s'acaba; encara gràcies al GPS puc intuir un camí uns metres a la dreta (oest) que assoleixo en pocs minuts; per sort aquest tram de bosc no és gaire espès. Si hagués continuat un minut més pel camí anterior, hauria arribat al trencall d'on neix aquest altre

Photobucket

En fi, també està bé improvisar de tant en tant, sense passar-se. Sembla que no tindré més remei que pujar pel GR, ja que aquest camí va a creuar-lo al cap d'uns 100 m. Mentrestant, em trobo una barraca de pagès de pedra, en un indret curiós ja que no hi ha un sol cultiu per la zona; imagino que quan es va aixecar aquesta construcció, al s. XIX i principis del XX, tot això serien camps i no pins. En trobaré una més durant el camí, després vaig informar-me de que tota la zona està farcida d'aquestes barraques (més info aquí)

Photobucket

Tal i com m'imaginava vaig a parar al GR 5, que no ha deixat la primera pista que he anat seguint en creuar la carretera. Encara intento seguir un nou corriol durant uns metres...

Photobucket

...però m'adono de seguida que s'allunya del meu objectiu, tornant al GR a la primera que puc. En alguna clariana apareix el mantell verd que cobreix bona part d'aquestes serres, espatllat per les desenes de línies elèctriques que les travessen sense pietat

Photobucket

La pista segueix pujant, amb més força en deixar un segon desviament a la dreta, i va remuntant les faldes del Montcau tot per sota dels cables elèctrics. Com més amunt, millors vistes: Ordal ja s'allunya entre els boscos, al fons la plana del Penedès i entremig la Serra del Pi de Moió, una de les que formen el massís de l'Ordal

Photobucket

Uns metres abans d'arribar al cim, el GR 5 es desvia a l'esquerra cap a Gelida; continuo pel trencall de la dreta entre dues torres d'alta tensió per arribar en pocs minuts al Montcau (640 m.)

Photobucket

Enormes vistes cap al Baix Llobregat, la conca de l'Anoia, Vallès i Sant Llorenç del Munt més lluny, però enterbolides pels núvols (restes de la boira d'aquest matí) i per la taqueta dels nassos a l'objectiu de la càmara. En canvi cap al Penedès, entre els arbres i les línies elèctriques, no es veia gran cosa



Zoom sobre un AVE

Photobucket

Baixo uns metres fins al següent collet sense nom (583 m.) on puc deixar l'ample camí per un corriol paral·lel que s'escapa per l'esquerra. Al costat hi ha un altre puig, també sense nom; volia acostar-m'hi però no vaig veure l'accés gaire clar

Photobucket

El corriol passa ara al vessant contrari, on la Mola de Sant Llorenç domina el paisatge

Photobucket

En mitja hora molt tranquila des del cim arribo al Collet del Montcau (573 m.). Uns metres abans he retrobat la pista carenera, que aquí es divideix en dos ramals que baixen cap a ambdós vessants. Continuo pel corriol que remunta la carena...

Photobucket

...des d'on gaudeixo de les vistes sobre el Fondo de Mas Granada, per on acabaré baixant

Photobucket

Només trigo 10 minuts en pujar el segon cim del dia, el Roc de Forellac (628 m.)

Photobucket

Mirant enrere, el Montcau a l'esquerra de tot; al mig la conca de l'Anoia, amb Montserrat al fons, i a la dreta la Mola i els núvols que oculten el Montseny



Següent objectiu, el Puig d'Agulles, sostre del dia. Vist des d'aquí, amb les torres d'alta tensió i les instal·lacions del radar meteorològic, no sembla massa atractiu; però ja que hi sóc...

Photobucket

Ara les vistes canvien, a sota apareix la part baixa del Llobregat i al darrera Collserola, on ja s'ha aixecat la boira... però el mar no es deixa veure

Photobucket

Una mica abans del Coll del Portell el camí s'eixampla, i en arribar al Coll s'ha de remuntar fins al cim per una àmplia pista de ciment

Photobucket

Deu minutets més fins al Puig d'Agulles (653 m.), tercer cim del dia. Costa fer-se una foto en la que no hi aparegui el radar de Meteocat...

Photobucket

Una de les poques panoràmiques que vaig poder captar dissimulant les línies elèctriques, pedreres i urbanitzacions, mirant cap al Coll de la Creu d'Ordal. Les muntanyes del Garraf apareixen al fons a la dreta, entre els núvols



Cap al sud, en direcció al Penedès, tot i que la vista és bona, em sobren les torres i els cables

Photobucket

En fi, ja abans de pujar-hi no em semblava un cim gaire atractiu per sí mateix... Però mereix acostar-s'hi per conèixer-lo; en ser un dels cims culminants de les Serres de l'Ordal, serveix si més no per fer-se una idea per qui, com jo, sempre les havia vist des de la Nacional 340

Una aturada curteta per les fotos de rigor i torno de seguida al Coll del Portell, on baixo a l'esquerra per recórrer la vall que abans anava observant des de les alçades

Photobucket

Es tracta del Fondo del Mas Granada, que deu el seu nom al mas situat entre mig dels arbres, a la capçalera del barranc, ara enrunat. Continuo barranc avall i hi torna a aparèixer alguna barraca de pedra seca

Photobucket

El descens no té massa història, tant sols s'ha de resseguir el barranc, mirant de tant en tant cap a l'objectiu assolit...

Photobucket

...i gaudint de la tranquil·litat dels boscos que l'envolten, espatllada de tant en tant pels motors dels trialeros, quads i altres energúmens

Photobucket

Només cal parar atenció en una cruïlla, després d'una mitja horeta baixant: per la pista de l'esquerra s'arribaria al nucli d'Ordal, mentre que, en creuar el torrent a la dreta, vaig a rodejar-lo tot resseguint el barranc...

Photobucket

...per aparèixer al cap d'un quart d'hora enfront de Can Parellada, allà on sortia unes hores abans

Photobucket

Aquí travesso novament la N-340 per tornar a l'església de Sant Esteve, on m'espera el cotxe