Estadisticas web

Plana d'Ancosa i Puig Castellar


Últimament m'està donant per anar a descobrir la zona del Prelitoral Central; un més abans m'havia escapat al Montclar, des d'on es veien un munt de serres modestes, cims que no assoleixen per poc els 1000 m. d'alçada i que no acostumen a aparèixer a les habituals guies excursionistes. Només algun GR recorre aquestes terres, i no precisament dels més coneguts; i la llista dels 100 cims de la FEEC tant sols en recull quatre o cinc d'aquestes contrades, més eclipsats pels de Montserrat o de les Muntanyes de Prades. Així doncs aquesta vegada, amb la companyia de luxe que porto, no trobarem gaires aglomeracions; l'Anna i la Montse s'estan iniciant en això de pujar muntanyes i tampoc és qüestió que s'espantin a les primeres de canvi

La Serra d'Ancosa s'alça al sud de la comarca de l'Anoia, a tocar de l'Alt Penedès, al sud, i de l'Alt Camp a l'oest. Les poblacions més properes són la Llacuna i Pontons; i encara que aquesta primera és l'inici més lògic per accedir al Puig Castellar, sostre de la serra, vaig inventar una alternativa que ens va permetre conèixer també la Plana d'Ancosa, on se situen algun dels indrets més característics. Per arribar al punt de sortida s'ha de seguir des d'Igualada la C-37 cap a Valls; passada la població de Santa Maria de Miralles trobarem la rotonda de la carretera de la Llacuna a Santa Coloma, i encara més endavant, cap al km. 44, un trencall a l'esquerra condueix cap a la masia i l'església de Valldecerves

Track sobre mapa 1:50.000 de l'ICC
Cliqueu a sobre per a ampliar-lo


Track a Wikiloc


Perfil i més dades



Deixem el cotxe prop de la l'encreuament de pistes al davant de la masia; l'església, del s. XI, és de propietat privada i no es pot visitar sense permís

 photo P1070315SantJaumedeValldecerves.jpg

Des d'aquests conreus res no fa intuir el que s'alça al darrera de la Cinglera d'Ancosa...

 photo P1070316CingledAncosa.jpg

...així que anem a descobrir-ho; sortim de la cruïlla que hi ha enfront de Valldecerves per la pista que s'endinsa al bosc en direcció sud

 photo P1070317.jpg

Al cap d'1,5 km. trobem una línia d'alta tensió; aquí tindrem l'únic pas "complicat" (per dir-ho d'alguna manera) del dia, ja que hem de remuntar el tallafoc, en principi per un corriol, que de seguida se'n va a l'esquerra cap al bosc, i després pel mig de la malesa, però sempre amunt en direcció a la següent torre. Són uns 250 m., suficients per provocar una carnisseria a les cames si anem amb pantalons curts. Un cop a la torre elèctrica, vistes cap als Plans del Corralet, per on passa la carretera

 photo P1070321PlansdelCorralet.jpg

Aquí dalt arriba un camí ample que s'endinsa a la Plana d'Ancosa; a primera vista sembla un sequeral en tota regla, suposo que s'haurà cremat més d'una vegada. Primera visió del  Puig Castellar a l'esquerra de tot, amb les antenes a sobre

(Cliqueu a sobre per a ampliar les panos)


Conforme anem avançant pel camí (suposo que una antiga pista oberta per plantar la torre elèctrica), anem trobant vegetació baixa, molt de matoll, alzinar i fins i tot algun roure en apropar-nos al Torrent de la Llançana, que baixa cap a Valldecerves saltant la cinglera. Sembla doncs que el bosc es va recuperant

 photo P1070328.jpg

Remuntem la torrentera fins trobar una pista més ampla que seguirem a l'esquerra; en una mica menys d'un quart d'hora trobarem  una desviació a la dreta que ens porta a l'entrada de l'Avenc d'Ancosa, a uns 150 m. de la pista

 photo P1070331AvencdAncosa.jpg

És una cavitat natural d'origen hidràulic i d'uns 32 m. de fondària, que recull l'aigua de la pluja i que alimenta un gran llac subterrani situat entre Carme i Capellades, encara que, segons la llegenda, si es llença una pinya aquesta apareix al cap d'una setmana a la bassa de Capellades.

Tornem a la pista, a partir d'aquí canvia el paisatge i comencen a aparèixer els camps

 photo P1070333PlanadAncosa.jpg

A només 200 m. de l'avenc trobem un altre dels atractius de la plana, aquest no cal buscar-lo perquè destaca prou...

 photo P1070343RouredAncosa.jpg

El mil·lenari Roure d'Ancosa, de 20 m. d'alçada i un perímetre al tronc de 4,37 m.

 photo P1070335RouredAncosa.jpg

En temps antics, es practicava un ritual per protegir els nens acabats de néixer, fent talls a l'arbre a través dels quals el roure els transmetia el seu vigor i la seva vitalitat; així s'expliquen alguns forats que hi ha a la unió de les branques

 photo P1070340RouredAncosa.jpg

Si és que només una sola branca ja sembla un arbre tot sol...

 photo P1070341RouredAncosa.jpg

En tot cas, un racó perfecte per fer-hi una aturada i, amb més temps, potser una migdiadeta

 photo P1070342RouredAncosa.jpg

No deixem la pista ni els conreus, sembla que el Puig Castellar es va acostant...

 photo P1070344PlanadAncosaPuigCastellar.jpg

Aviat arribem a una cruïlla; haurem d'agafar el trencall que planeja cap al sud-est per pujar cap al Puig Castellar; però abans, seguim recte per ficar-nos entre els arbres; passem primer davant d'aquest antic pou, restaurat recentment...

 photo P1070347PoudAncosa.jpg

...amb una tanca que protegeix l'entrada però no la finestra; té un diàmetre d'uns 3m. i 9 m. de fondària

 photo P1070349PoudAncosa.jpg

Des d'aquí ja es veu el que queda de l'antic Convent d'Ancosa

 photo P1070350ConventdAncosa.jpg

Tot sigui dit, no sé qui haurà tingut la idea de ficar-hi aquella gàbia de ciment, però no crec que tingui molta antiguitat

 photo P1070351ConventdAncosa.jpg

Aquest lloc va ser donat al 1.155 pels comtes de Barcelona als monjos de Valldaura per establir-hi un monestir, però la falta d'aigua i la pobresa del terreny van provocar que es traslladessin poc després a Santes Creus, quedant com una granja propietat d'aquest últim

 photo P1070353ConventdAncosa.jpg

Suposo que va estar habitat fins al segle passat, el mamotreto anterior i l'estructura interna, encara en peu (tot i que jo no hi entraria...), així ho delaten

 photo P1070354ConventdAncosa.jpg

Per fora es conserva prou bé, per desgràcia és d'esperar que en un futur acabi caient pel seu propi pes

 photo P1070355ConventdAncosa.jpg

El camí continua cap al Coll del Corral, per on baixarem més tard; tornem a la cruïlla anterior i anem a l'esquerra (sud-est), deixant el convent enrere

 photo P1070359ConventdAncosa.jpg

Tot seguit s'acaben els camps, tornem a estar envoltats de matolls, i en poca estona entrem de nou al bosc. Es pot pujar per la pista més ampla, pel fons del barranc, o com vam fer nosaltres, un camí que es desvia a l'esquerra, també en pujada

 photo P1070360.jpg

Aquí al mig parem a fer un mos i sense més història, en una mitja hora molt tranquil·la assolim una cruïlla dalt de la carena, amb camps a banda i banda. La pista que creua és el GR 172, el seguim a cap a l'esquerra...

 photo P1070362SerradelsEsgavellats.jpg

...ja molt a prop del nostre objectiu...

 photo P1070361PuigCastellar.jpg

...que no triguem ni deu minuts en assolir: el cim del Puig Castellar (946 m.)

 photo P1070365PuigCastellar945m.jpg

La caseta de guaita permet unes vistes gairebé tant maques com la companyia...

 photo P1070379.jpg

Cap a l'oest el prelitoral central: la Serra dels Esgavellats, continuació de la d'Ancosa, a l'esquerra. Montagut al centre, en primer terme; més al fons la Serra de Miramar i les Muntanyes de Prades; i a la dreta el Montclar



Cap al nord, l'Anoia: la Llacuna a la dreta, les serres de Bellprat i de Miralles al darrere; molt més lluny s'endevinen els cims nevats del Pirineu



La Llacuna amb la Serra d'Ancosa al centre i la de Mediona a la dreta, Montserrat al fons, el Montseny mooooolt lluny...



Havent dinat, hem de recarregar energies

 photo P1070380.jpg

De tornada, el més curt seria seguir la pista per la banda nord; tot i això encara ens queda alguna sorpresa per veure, així que baixarem primer per un bonic corriol pel vessant oriental...

 photo P1070386.jpg

...que ens deixarà a una pista, al peu mateix del Puig Castellar, i al costat d'un prat on destaca una floreta

 photo P1070387.jpg

A només 50 m. hi ha una petita traça de corriol a la dreta, buscant entre els matolls trobem les restes del que havia estat un poblat ibèric. No en queda gaire cosa, la veritat...

 photo P1070391PoblatIbegraveric.jpg

...però és un bon lloc on fer-se la foto

 photo P1070388PoblatIbegraveric.jpg

Cal dir que aquests íbers ja buscaven bé els llocs, amb vistes al mar i a la plana del Penedès...

 photo P1070390ElPenedegravesdesdelPoblatIbegraveric.jpg

...i al mateix temps a la muntanya, amb Pontons a l'esquerra sota el Turó de Sant Joan i destacant la Talaia del Montmell al fons

 photo P1070389PontonsilaTalaiadelMontmelldesdelPoblatIbegraveric.jpg

Tornem a la pista, en uns metres trobem una marcada desviació a l'esquerra en un collet; ara veiem la banda oposada, l'interior, amb tot un seguit de serres: la de Miralles, la de Rubió, la de Pinós... Així fins al Pirineu

 photo P1070392PladelaLlacunaSerresdeMirallesideRubioacute.jpg

Tombem a l'esquerra i baixem suaument, novament al mig del bosc

 photo P1070396.jpg

En arribar al Coll del Corral trobem la pista que hem deixat al convent i que baixa cap a Torrebusqueta i la Llacuna; a partir d'aquí tornem a estar envoltats del matoll típic de la Plana d'Ancosa

 photo P1070398.jpg

En poca estona la baixada es fa més pronunciada...

 photo P1070400.jpg

...i ens endinsem en una roureda

 photo P1070401.jpg

Més endavant, en arribar a un sembrat, deixarem la pista per un camí que passa al límit del camp, i que encara baixa uns metres fins al Salt del Gos, un bonic mirador sobre la vall de la riera de Miralles, amb la Serra de la Savinosa al darrere...

 photo P1070404SerradelaSavinosadesdelSaltdelGos.jpg

...així com sobre la Serra de Miralles, una de les que formen el Prelitoral Central...

 photo P1070405SerradeMirallesdesdelSaltdelGos.jpg

...i també sobre la bona companyia que porto, que encara fan més bonic el paisatge

 photo P1070403SaltdelGos.jpg

Des d'aquí tornem el corriol planejant cap a l'oest per retrobar de seguida a la pista anterior

 photo P1070407.jpg

Aquesta es desviarà cap a la plana, seguirem per un camí pel bosc que en un quart d'hora ens tornarà al cotxe, al costat del mas de Valldecerves

 photo P1070408.jpg

Mola d'Estat des de Farena

Ja és curiós que en les meves dues últimes visites a les Muntanyes de Prades hagi visitat el mateix cim, la Mola d'Estat, tot i que per itineraris diferents: la primera, amb el Llorenç i la Colla Jovenil vam pujar per la vessant nord, un fred matí d'hivern; en aquesta ocasió vam arribar-hi des de Farena, en una KDD perfectament organitzada pels amics de les terres del Sud del grup de Camins i Senders al FB, descobrint alguns camins recentment recuperats pel Xavi Pagès i l'equip de treball de Los lunes al sol i altres racons característics i sorprenents d'aquestes contrades: la Roca Pintada, el Mas del Roquerol o el Toll de l'Olla.

(I com vaig comentar en l'altre repor, insisteixo en que considerar com a"cim" la Mola d'Estat no és del tot correcte...)

Track sobre mapa de l'Ed. Piolet
Cliqueu a sobre per a ampliar


Track a Wikiloc


Perfil i més dades



Puntualment van arribant tots els caminaires a Farena, petita i molt ben cuidada localitat pertanyent al municipi de Mont-ral. Hi havia passat alguna vegada pel davant, però mai m'havia aturat a fer-hi una ullada per l'interior, i com veurem després, val la pena. Reunió a la porta del restaurant abans de començar a caminar, el petit Guillem, a braços de sa mare, serà el convidat estrella de la primera part de l'excursió

 photo P1070193Farena.jpg

Comencem pujant pel PR C-20 en direcció nord-est, fins que al cap de 10 minuts el deixem per seguir remuntant a mà esquerra, al mig del bosc, tot i que alguna clariana ens permet una bonica visió de la vall del Brugent, amb Farena a l'esquerra, la Serra de l'Envestida al darrere i els Motllats al fons

(Cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)


El primer tram anem envoltats de pi i alzina majoritàriament, més endavant comença a aparèixer algun castanyer...

 photo P1070201Castanyers.jpg

Boireta potser intenta trobar alguna drecera...

 photo P1070202.jpg

...però seguim pel camí recentment recuperat, l'antic "Camí de les mines" ja que es poden trobar diversos pous al llarg del recorregut, alguns més visibles i d'altres més amagats. Aquesta estava ja ben a prop de la carena...

 photo P1070206Mina.jpg

...on el nostre corriol es creua amb el Camí dels Costers, a la dreta, que baixa al Mas d'en Tous; de seguida arribem al Coll del Costers, i tot seguit trobem una variant del PR que vé de Farena. Seguirem aquest PR a l'esquerra, remuntant encara uns quants metres pel Grau del Roquerol...

 photo P1070210GraudelRoquerol.jpg

...un pas que ja devia existir molt de temps enrere...

 photo P1070211GraudelRoquerol.jpg

...i que ens condueix a la Roca Pintada, punt on farem el primer avituallament

 photo P1070213RocaPintada.jpg

Des d'aquí les vistes ja comencen a ser brutals: la Vall del Brugent, amb Farena a sota i Mont-ral a l'altra banda, dalt de la carena sobre un turó, a la dreta

 photo P1070212FarenaiMont-raldesdelaRocaPintada.jpg

La part inferior de la vall, el Camp de Tarragona i el mar al fons, diria que la Talaia del Montmell a l'esquerra

 photo P1070214ValldelBrugentCampdeTarragona.jpg

A partir d'aquí seguim pujant pocs metres fins trobar una pista, que seguirem a la dreta uns cinc minuts, fins trobar el camí d'entrada al Mas d'en Mateu

 photo P1070217MasdelMateu.jpg

Un indret feréstec i ombrívol, envoltat d'una densa vegetació i d'algun bonic exemplar de teix

 photo P1070216.jpg

Uns metres abans del mas hi ha una font, que raja ben bé a nivell de terra; d'aquí seguim un corriol que torna en direcció a la pista però en arribar a un descampat, a 100 m. escassos, ens desviem per un trencall a la dreta, enmig d'un espès pinar adornat amb teixos...

 photo P1070221.jpg

...fins que en cinc minuts sortim dalt d'una cinglera...

 photo P1070222.jpg

...amb unes vistes magnífiques sobre la Vall del Brugent, tant per una banda, en direcció a Farena i Mont-ral...



...com per l'altra, mirant cap a la Serra de l'Envestida, els Motllats i Capafonts a la dreta de tot, a sota del Picorandan



Ara continuarem per la base del cingle, sota mateix de les roques...

 photo P1070229GraudelRoquerol.jpg

...passant per les restes del Mas del Roquerol

 photo P1070230MasdelRoquerol.jpg

Ubicat estratègicament, segons ens explica en Xavi no fa tants anys que estava habitat

 photo P1070234MasdelRoquerol.jpg

En tot cas, gaudeix d'unes vistes que ja les voldria jo a casa meva

 photo P1070235MasdelRoquerol.jpg

De seguida remuntem la cinglera i tornem a la part alta de la serra; el pinar ens envolta novament

 photo P1070237.jpg

Al Coll de Viladecabres agafarem el camí de l'esquerra, en pujada. La Mola del Roquerol ja queda enrere

 photo P1070238MoladelRoquerol.jpg

Ara passarem per sobre dels Roquers de la Cansalada; m'agradaria saber d'on li vé aquest nom...

 photo P1070241RoquersdelaCansalada.jpg

...el cas és que alguna té una forma realment curiosa que em recorda no sé què...

 photo P1070243RoquersdelaCansalada.jpg

De qualsevol manera, es tracta d'un indret espectacular...

 photo P1070244RoquersdelaCansalada.jpg

...amb una vegetació igualment preciosa, encara que les alzines van substituint els pins...

 photo P1070248.jpg

...tot permetent, en algun forat entre els arbres, una bona vista de la vall, amb Capafonts i el Picorandan a sobre. Molt més lluny, sembla que la Serra de Cardó i els Ports volen treure el nas

 photo P1070245CapafontsPicorandan.jpg

Encara ens queda algun pas d'aquells curiosos...

 photo P1070247.jpg

...fins arribar al Coll de la Caldereta (1.040 m.); a l'esquerra deixem la Cova Fumada, on passarem en uns minuts, a la baixada. Des del coll pugem a la dreta una empinada canal que ens deixa al costat mateix de la Mola d'Estat; si bé es un lloc característic, amb unes vistes impressionants com veurem a continuació, torno a dir que no és cap cim, ja que el punt més alt es troba uns 160 m. cap a l'est, al costat d'on termina la pista que puja de Rojals. Ara bé, si a més a més els "lumbreras" del ministeri de torn et posen el nom de la Mola que no toca... Què hem de fer, en aquest país es treballa així

 photo P1070249MoladEstat.jpg

Ei, que no m'invento res, eh? Jo només intento informar-me (a l'ICC per exemple), cosa que no fan els polítics ni els suposats tècnics del ministeri abans de deixar-se la pasta de tothom... Ja ho sento, però això em fa molta i molta ràbia

 photo PCDGMILF.jpg

En fi, seguim a la muntanya que d'això es tracta. Foto de les noies amb vistes cap al Barranc de Castellfollit i la Conca de Barberà

 photo P1070253MoladEstat.jpg

Més o menys el mateix, però sense les noies. Oi que perd molt?



Cap a l'altra banda, la Vall del Brugent, amb Barranc de la Font Gran pel que baixarem



Imatge característica de les Tres Creus sobre la cisterna, Capafonts i la part alta de la vall al darrere

 photo P1070255MoladEstat1129m.jpg

Els Dedals de Vandellòs al darrere de la Serra de la Mussara i molt més lluny, cap a l'esquerra, una ombra molt difuminada delata la silueta del Montsià

 photo P1070256MuntanyesdeVandellogravesiMontsiagravedesdelaMoladEstat.jpg

Capafonts amb al Picorandan a sobre, envoltat per les Muntanyes de Prades, que no m'atreveixo a identificar

 photo P1070262CapafontsdesdelaMoladEstat.jpg

Casualitats de la vida, un cop aquí dalt tinc la sopresa de trobar-me amb l'Israel, del fòrum de Mendiak, que ha pujat des en solitari des de Rojals. Després d'uns minuts de xarrera, ens acomiadem i comencem el descens cap al Coll de la Cova Fumada, ara sí que farem una ullada a la bauma que li dóna el nom

 photo P1070265CovaFumada.jpg

Tornem al coll i continuem per un corriol (GR 171) que va a aparèixer a una pista; en un centenar de metres sortim al Coll de la Caldereta, on deixarem la carena i el GR per baixar cap al Barranc de la Font Gran

 photo P1070267BarrancdelEscoltadesdeColldelaCaldereta.jpg

Aquest és un dels camins que el Xavi i cia. van posar al dia, en un primer moment travessem alguna tartera...

 photo P1070271.jpg

...però gairebé tot el descens el fem al mig d'un bonic alzinar, amb vistes cap al barranc de tant en tant

 photo P1070273BarrancdelEscoltaelsMotllats.jpg

O cap a les Roques de la Cansalada, que ara ens queden a sobre

 photo P1070275RoquersdelaCansalada.jpg

Conforme anem baixant van apareixent els pins, algun amb una forma un tant curiosa

 photo P1070277.jpg

Ens anem acostant al fons de la vall...

 photo P1070278.jpg

...i sortim a un camí més ample que ens deixa al costat del Mas d'en Toni; just abans, tombem a l'esquerra en direcció als camps...

 photo P1070279ValldelBrugent.jpg

D'aquí ja baixem cap al riu Brugent, on trobarem l'altre meravella natural del dia

 photo P1070282TolldelOlla.jpg

El Toll de l'Olla



Una bassa alimentada per una cascada que ha anat foradant la roca durant milers d'anys

 photo P1070292TolldelOlla.jpg

Hem de passar per la part inferior de la bassa per creuar el riu, on trobarem un curt tram de grimpada per sortir a la pista. El salt d'aigua, vist des de l'altra banda

 photo P1070296TolldelOlla.jpg

Un cop a dalt, continuem per la pista 1 km. a l'esquerra fins trobar la carretera; cal dir que aquest toll es posava a rebentar de gent a l'estiu, i per això es va tallar l'accés per pista, colocant-hi una cadena, i es va prohibir l'estacionament a banda i banda de la carretera des de la sortida de Farena i fins a la cruilla de Mont-ral

 photo P1070298CarreteradeFarena.jpg

En tot cas, ja només ens queda un últim quilòmetre per arribar a l'entrada de Farena

 photo P1070300Farena.jpg

En comptes de donar el volt per la carretera, el Xavi ens porta a fer un tomb pels seus carrerons

 photo P1070303Farena.jpg

La veritat és que és un dels pobles millor conservats que conec...

 photo P1070306Farena.jpg

...amb un encant i una tranquil·litat que el fan únic

 photo P1070309Farena.jpg

També és veritat que entre que el poble és ben petit i que la gana ja apreta, la visita es va acabar ràpidament, així que no vam trigar gens en seure a la taula del restaurant Brugent, sens dubte el millor final possible per a un bonic dia de muntanya