El GR 7 ja deixa enrere la zona del Maestrat, travessant ràpidament la comarca de l'Alcalatén i entrant per una sola jornada dins del Parc Natural del Massís del Penyagolosa, abans d'arribar a la zona de l'Alt Millars. L'etapa, senzilla i sense cap complicació, es divideix en dues parts: l'accés al Santuari de Sant Joan i fins al Coll de Penyagolosa, on ens situem només a uns centenars de metres de la província de Terol, i des d'aquí el descens pel Barranc del Carbó fins al Vilafermosa o Villahermosa del Río, amb serveis turístics suficients i un autobús a Castelló
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Davant d'una altra etapa no gaire llarga, no tinc presses per deixar Vistabella en direcció a ponent...
...passant enfront del cementiri...
...i dirigint-me cap a una petita collada, uns centenars de metres més endavant
La primavera fa esclatar les flors i els arbres
La carretera d'accés a Vistabella va quedant per sota, al darrere la plana del Monlleó
Arribant a la collada, vistes del Penyagolosa cada cop més a prop. Aquí em vaig equivocar i vaig passar a l'altra banda, però me'n vaig adonar de seguida
Mirada enrere cap al camí que acabo de fer i l'ermita del Calvari, a la sortida de Vistabella
El GR deixa aquest primer coll a l'esquerra, en passa per un altre uns metres més amunt i des d'aquest comença a baixar cap a la carretera de Penyagolosa
En creuar-la entro a l'anomenat Pla de Vistabella, un interessant indret geològic d'origen kàrstic amb una terra fèrtil travessada per la Rambla del Pla, les aigües de la qual desapareixen en l'Avenc del Quinyó
Des d'aquí semblaria que les serres que l'envolten no tinguin una alçada considerable, però s'ha de tenir en compte que són les més elevades del País Valencià
El GR s'encara cap al sud per travessar el pla durant uns 3,5 km., amb algun tram de bosc...
i amb la mirada fixa cap al Penyagolosa
Després de gairebé una hora un pel monòtona, el Pla toca al seu final i s'aixequen les faldes de la serra
En acabar la pista hi ha la Font de l'Espí a l'esquerra, amb taules i bancs. Aquí deixo enrere el Pla de Vistabella...
...per pujar un curt tram entre mig d'una frondosa pineda...
...fins arribar a un collet (1.290 m.) on el rei d'aquestes serres només deixa veure la punta de la seva corona
I és que el sostre de Castelló i del País Valencià queda bastant ocult des d'aques vessant; no així des de la cara sud, com vaig comprovar en la meva ascensió ja fa 9 anys (aquí)
El GR torna a baixar cap al barranc de la Rambla del Pla, ara encaixat entre muntanyes i envoltat de pins...
...com el monumental Pi de les Quatre Forques, situat a l'entrada de la zona d'acampada de Planàs
El camí planeja entre les nombroses tendes fins que arriba al Santuari de Sant Joan de Penyagolosa (1.275 m. - 2h30'), originari de l'època gòtica però reformat profundament al s. XVI. Hi ha possibilitat d'allotjament (+ info)
Abarrotat com estava, no em van venir gaires ganes de visitar-lo; a més a més, ja hi vaig fer una ullada al 2005. Continuo pista amunt, entre pastures i boscos de pi roig...
...fins arribar en mitja hora més al coll (1.385 m.) situat sota l'alt de l'Absevar; el vessant oposat ja es troba dins la província de Terol
Suposo que se li diu el Coll de Penyagolosa, però no li he trobat cap nom a cap mapa. Separa els barrancs de la Rambla del Pla, per on he pujat...
...i del Carbó, que em menjaré tot sencer en les properes hores, fins al seu desguàs al Vistabella, afluent al seu torn del Millars
Des d'aquesta collada, punt més alt del dia, es continua uns 250 m. per una pista que baixa seguint la mateixa direcció, fins que un trencall gira a l'esquerra. En acabar aquest hi ha un mirador natural sobre la Solana del Carbó; a l'altra banda de la carena ja és l'Aragó
Cliqueu a sobre per a ampliar
A partir d'aquí es continua per un sender entre el bosc
Algun exemplar de pi ben curiós
Després d'una hora baixant, el Barranc de Mercen conflueix per l'esquerra. Dalt de tot, el Penyagolosa treu el cap
Encara queda un bon tram de descens; en primer terme es veu uns quants masos agrupats
El Mas de Perico, ben conservat i per tant suposo que habitat
Pensava que es dedicava al turisme rural, però no n'he trobat cap referència. S'hi arriba per pista des de Sant Joan
Aquí paro a dinar mentre gaudeixo contemplant les parets del barranc del Carbó
A sota hi ha el Mas de Carbó, bastant més abandonat
El camí no hi arriba sino que travessa unes antigues terrasses de cultiu
Mirada enrere cap als masos i la Solana del Carbó
Finalment el GR arriba al fons de la rambla...
...on es troba algun altre mas
Aquí l'ambient ja comença a ser més humit
Després d'uns 500 m. per la llera, el camí passa al vessant contrari, sense allunyar-se gaire del torrent
Se surt a una pista, però de seguida es deixa per un nou corriol a l'esquerra. Tot i això, es dirigeix també cap al Mas de Roncales (790 m.), entre els arbres, dedicat a turisme rural i on hi ha una font
Passat el mas es pot veure Vilafermosa, ja bastant a prop
El camí segueix a tocar del riu fins una passera de formigó que passa a l'altra banda
...on emprèn l'última rampa per arribar al final de la jornada, Villafermosa (750 m.), oficialment Villahermosa del Río; si es continua riu avall, hi ha un bonic pont romà que se'm va passar per alt. Potser en una propera ocasió...
Una bona sortida Carles, prou llarga, sense gaire desnivell positiu (ja saps que a mi és el que més m'amoïna). Potser acostumada a caminar per terrenys humits, trobo el terreny una mica més sec i poc arbrat però ben variat. Gràcies per compartir.
ResponEliminaSón terrenys als que no estem acostumats, més secs, més cap al sud... S'ha d'anar descobrint territori! Gràcies a tú pel comentari
ResponElimina