Aquest any passat el C.E. la Picossa va organitzar el 50è Dia del Camí de Muntanya de la IV Vegueria de la FEEC, una jornada per donar a conèixer els camins recuperats al voltant de l'antic convent i balneari de Cardó. L'itinerari permet visitar gairebé totes les ermites disperses per aquesta vall, en les que els monjos carmelites feien una vida eremítica (bé, potser no tots...)
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
Més info sobre el monestir de Cardó aquí
Sobretot cal agrair l'enorme esforç dels amics de la Picossa en netejar tota la xarxa de camins de la vall i en organitzar una jornada d'aquestes característiques, amb centenars d'assistents i amb una logística perfecta que va evitar el més mínim incident. I és que quan les coses es fan ben fetes, res no pot sortir malament.
Igual que quan dos més-que-bons-amics s'ajunten per anar a la muntanya, encara que arribéssim a la sortida quan tothom ja havia començat a caminar
Seguint en Turronero que feia de "cotxe escombra", tornem enrere per la carretera i deixant de banda l'ermita de Sant Elies, baixem de seguida a l'esquerra passant gairebé per sota de les runes de Cardó...
...per arribar de seguida a l'ermita del Carme...
...des d'on tenim una bonica vista del Barranc del Diumenge amb la Serra de Cavalls al fons
Tornem enrere un cop visitada, i de seguida pugem per un altre camí que ens porta a lo Paller, a tocar de la carretera
Seguint-la a la dreta, a escassos 100 m. un nou camí puja cap a l'ermita de la Trinitat, al costat de la qual hi havia les quadres...
...on encara queden gravats els noms dels cavalls
Encara pugem, amb noves vistes sobre Cavalls i Pàndols, a l'altre costat de l'Ebre...
...i en 5 minuts arribem a l'ermita del Sant Angel
A partir d'aquí el Camí dels Frares s'endinsa en un frondós bosc, tot acostant-se a les parets que tanquen aquest barranc
No triguem en arribar al Portell de Cosp o de la Creu de Cosp (630 m.); en temps dels monjos carmelites aquí hi havia una creu que delimitava els seus dominis. Pujarem per la dreta, deixant a l'esquerra el camí que puja al Coll de la Barca i a les Picossies
Per l'altre costat baixa el Barranc de Cosp per on s'accedeix al refugi de la Font del Teix i a la Teixeda de Cosp, un dels pocs boscos de teix que queden a Catalunya, que es va salvar per molt poc de l'incendi de 2014 i que ja vaig visitar al 2009 amb Boireta (aquí). Al fons el pla del Burgar i les Serres de Tivissa
El menda contemplant la immensitat de la vall
Cardó ja queda per sota, a l'altra banda el Coll de Murtero, el Coll d'Odres i els Ports que comencen a aparèixer pel darrere
Des del coll pugem en poca estona a la Cova Lluminosa (720 m.)
Deu el seu nom a la llum del sol que reb, que la il·lumina sencera en certes hores del dia (i suposo que també segons quina època). Els monjos van treballar l'accés per que hi pogués arribar el bestiar
Vistes des de l'interior, cap a Cavalls...
... i des de l'altre costat, la vertiat. més que una cova sembla una mena d'arc o de forat al mig de la paret
Un cop traspassat l'arc, a la dreta hi ha un bon mirador sobre tota la vall, amb els Ports al darrere
(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)
De cara endavant, un suau descens cap al Barranc de Sant Roc
Però abans, en 5 minuts trobem un trencall que puja cap a un altre lloc destacat: la Roca Foradada
Aquesta sí que no arriba a ser cova, però també és espectacular
Fins i tot acull algun bell exemplar de cabreta cardonenca
A l'ombra de l'arc de la Roca Foradada parem una estona a omplir els estómacs...
...i reprenem el camí principal, passant per altres formacions curioses...
...fins arribar a una cruïlla: a l'esquerra, cap al Forn de Quitrà i els Martells, per on vam pujar encara no fa un any (aquí); a la dreta baixem cap a l'ermita de Sant Roc
Una de les que millor es conserva, amb algun record de la seva millor època...
Seguint avall, trobem la Font del Prior...
...i poc després l'ermita de Sant Josep
...a tocar de la font del mateix nom
Just després, un racó especialment bonic durant la baixada
Passats un parell de revolts, la Font de l'Avellaner, en una petita explanada
De seguida deixem el camí principal per un trencall a la dreta, un dels trams on més es nota la feina feta en la recuperació de camins. És més, quan fa un any vam pujar des de Cardó als Martells, aquest desviament no hi era. Se segueix planejant fins que es tomba a la dreta, deixant ja el Barranc de Sant Roc que acabem de recórrer...
...i entrem al Barranc de la Columna, que agafa el nom de l'ermita més coneguda de la vall
Encara hem de baixar una mica, rodejant-la per la dreta...
...fins un petit oratori a tocar de la pista de Tivenys a Cardó; aquí surt el camí habitual per pujar la Creu de Santos, que seguim uns 100 m....
...fins que un corriol a l'esquerra s'enfila a l'ermita de Sant Simeó Estilita o de la Columna, la més popular de totes. En veure que s'havia de demanar tanda per entrar-hi i com que ja hi havia estat amb Boireta , vaig quedar-me al peu de l'ermita mentre Montse pujava a visitar-la...
...i obtenia aquestes boniques vistes del convent-balneari
...així com de les parets que envolten la columna sobre la que s'alça l'ermita
Tornant al camí que ve de Cardó, pel cantó oposat puja un altre corriol, dels primers que es van recuperar a la vall i pel que ja em va portar Boireta. Arribem a l'ermita de Sant Onofre
També amb bones vistes sobre la vall, amb les serres de Cavalls i Pàndols al fons
Més a prop, el Barranc de la Font del Pastor; per la part de sota s'amaga l'Ermita Cremada, i a dalt hi ha el Coll de Murtero. Cap allà ens dirigirem
Però abans, baixem cap a la Font de l'Argilagar, dins d'una rasa excavada entre dos murs de pedra
D'aquí baixem a la pista, que remuntem a l'esquerra; tot seguit trobem l'ermita de Sant Joan, engolida pel bosc
En 10 minuts escassos baixem per un nou trencall a la dreta fins trobar el Barranc de la Font del Pastor; pujant per aquest trobarem l'Ermita Cremada o de Sant Bernat. Sembla ser que era la porta d'entrada a Cardó des de Tortosa, fins que els mateixos monjos, segons la llegenda, la van cremar en comprovar que l'ermità es dedicava a altres activitats més luxurioses amb les veïnes de l'entorn que pujaven a fer-hi una visita
Encara hem de remuntar uns 10 min. fins el Coll de Murtero (718 m.) deixem la pista a l'esquerra i guanyem els últims metres a la dreta per superar una petita carena, des d'on es veu una altra perspectiva de la vall de Cardó, amb la Ribera d'Ebre al fons
A partir d'aquí iniciem el descens cap a l'ermita de Santa Anna
Des d'aquí es veu el Xàquera al darrere
Deixem ja l'última ermita del dia...
...i baixant pel bosc trobem les restes de l'antiga muralla que tancava el recinte...
...tot just abans de tornar a les instal·lacions del convent-balneari, on ens esperava el poc que va quedar d'un copiós aperitiu
Gràcies novament als companys de la Picossa per l'organització i per la tasca de recuperació dels camins
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada