Estadisticas web

GR 11: Beget - Refugi Bassegoda

Anterior:
Setcases - Beget


Després d'haver-hi ficat un peu en l'etapa anterior, avui el GR 11 travessa l'alta Garrotxa de punta a punta. Una jornada de les més complicades de tot el recorregut; no tant per la distància (24 km.) sino més pel desnivell i sobretot, per la falta de logística en tot el traçat. Per trobar alguna botiga o allotjament cal continuar encara fins Albanyà (10 km. més); entremig, només hi ha l'antic refugi de Sant Aniol, actualment en reconstrucció després d'anys d'abandonament (però encara no operatiu).

 I l'opció per la que em vaig decantar, la solució intermèdia, va ser allargar-me fins al refugi de Can Galan, al peu del Bassegoda, arribant-hi ja de nit gràcies a que vaig sortir molt tard. Encara vaig tenir sort que la senyora de Can Nou em va sentir cridar per que em donés la clau, perquè m'hi veia bivaquejant a la porta...

En tot cas, és una etapa dura, amb 1.500 m. de desnivell positiu i tres ports de muntanya, l'últim de primera categoria, que ja em va agafar amb les forces molt minvades. Al dia següent, a Albanyà, vaig decidir donar per acabada la meva escapada anual al GR 11; però en veure ja la meta després de tants anys, aquesta vegada no trigaria tant en tornar-hi...

Track sobre mapa 1:50.000 de l'ICC
Cliqueu a sobre per a ampliar


Track a Wikiloc


Perfil i més dades



Havent passat la nit a l'únic hostal del poble (el Forn), em prenc un esmorzar d'aquells que em serviran per aguantar gairebé tot el matí. Encara tinc temps per recrear-me fent-hi una passejada

 photo P1020640 Beget.jpg

Em sembla que ja havia dit que Beget és el poble més bonic de Catalunya; però per si no havia quedat clar, val la pena insistir-hi

 photo P1020639 Beget.jpg

Arquitectura tradicional, carrers empedrats, un parell de torrents amb els seus ponts de pedra...

 photo P1020642 Beget.jpg

...i sobre l'església de Sant Cristòfol, sobren comentaris

 photo P1020643 Beget.jpg

Començo a caminar massa tard (l'esmorzar s'ho valia...), i ho pagaré arribant a les fosques. El GR surt just per sota de l'església, per una pista que va a trobar la carretera d'Oix al costat del cementiri, estalviant-ne un parell de revolts. Aconsello, però, creuar el poble i sortir pel pont sobre el torrent del Trull, arribant a la carretera per un camí preciós que segueix la riera de Beget.

Un cop a la carretera nova (es va asfaltar a finals dels 90), se segueix duran 1 km., deixant de banda el Molí d'en Quelet...

 photo P1020646 Moliacute den Quelet.jpg

...i quan aquesta fa un revolt per tornar a creuar la riera, continuem per una pista que travessa les Planes del Batlle. El perfil de les muntanyes ja desvetlla l'ambient feréstec de l'alta Garrotxa: al fons el barranc es torna a tancar al voltant d'Hortmoier; just al darrere hi ha el puig de Ferran, sota el qual es troba el Coll de Talaixà, per on passaré en unes hores. I l'última ombra gairebé desdibuixada correspon si no m'equivoco al Bassegoda, molt llunyà encara

 photo P1020648 Planes den Batlle.jpg

En aquesta part de la vall encara es troben uns quants masos

 photo P1020650 Can Batlle.jpg

Hi ha dos trencalls, un abans de travessar la riera a gual (pot ser necessari descalçar-se) i l'altre després, a tocar de la Farga

 photo P1020653 La Farga.jpg

Hi ha l'opció de seguir el camí que va directe a Hortmoier pel fons del barranc. En un principi em va estranyar que el GR pugés al Coll dels Muls per tornar a baixar després a la riera, així que vaig venir a descobrir mesos després l'alternativa. Si bé es més curt sobre el paper, és més difícil de seguir, es passa per una mena de canal equipada amb grapes, força complicada de baixada, i té passos bastant complicats a tocar de la riera. Així que no l'aconsello, i menys amb una motxilla força carregada.

En canvi el GR puja pel que sembla un bosc encantat per l'obaga de la Serra de Bestracà, en el primer tram sembla que pugui sortir un barrufet de qualsevol arbre

 photo P1020654 Bac de les Feixanes.jpg

Són 200 m. de desnivell fins al Coll dels Muls, on torno a tenir una mica de claror

 photo P1020664 Bac de les Feixanes.jpg

Al costat hi ha les runes de les Feixanes, un antic mas. El GR hi passa pel bell mig, això podria ser el menjador en la seva època

 photo P1020667 Les Feixanes.jpg

Des d'aquí es domina molt bé la vall d'Hortmoier, amb el Ferran coronant-la i l'ombra del Bassegoda al darrere

 photo P1020666.jpg

Un corriol surt des d'aquí cap al cim del Bestracà; el GR baixa per pista tot fent revolts, al mig d'un espès alzinar

 photo P1020669.jpg

A meitat baixada, un prat permet gaudir de la panoràmica sobre el Turó d'en Xa a l'esquerra, el Tossal de Meians a la dreta i al darrere el senyor de la Garrotxa, el Comanegra

(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)


I més avall, el Ferran comença a dibuixar la seva cresta característica

 photo P1020673 Ferran.jpg

Segueix avall la pista...

 photo P1020674.jpg

...fins que torna a trobar la riera de Beget; poc abans hi ha un trencall cap a Hortmoier, per on ve la "variant" que desaconsello

 photo P1020677 Riera de Beget.jpg

La pista continua a la dreta durant 1,2 km. fins trobar una clariana meravellosa, on aprofito per recarregar energies (2h45')

 photo P1020679.jpg

Al costat hi ha la palanca del Samsó...

 photo P1020681 Palanca del Samsoacute.jpg

...per la que travesso per últim cop la riera de Beget

 photo P1020682 Riera de Beget.jpg

De seguida se surt a una nova pista que se segueix a l'esquerra, i als 200 m. hi ha una altra cruïlla on comença la segona ascensió de la jornada. Pujo primer per la pista però la deixo en un parell de minuts per un corriol a la dreta, que no para de pujar envoltat d'alzines; i 130 m. més amunt, surto de nou a la la pista a l'alçada del Collell (550 m.), on ja tinc propera la cresta del Ferran

 photo P1020684 Cresta de Ferran.jpg

Quan deixo enrere els arbres sobressurt al sud el Bestracà



I cap a ponent, la vall de la riera de Beget, que he recorregut hores abans

 photo P1020688 Barranc de Beget.jpg

En arribar a les runes del Vaquer, la pista es transforma en corriol...

 photo P1020690 El Vaquer.jpg

...i torna a ficar-se al mig de l'alzinar

 photo P1020691.jpg

Després d'1h15' de pujada assoleixo el Coll de Talaixà; el Ferran queda a la dreta (sud)

 photo P1020693 Coll de Talaixagrave el Ferran.jpg

Hi ha el refugi lliure en bon estat, pot servir per dividir l'etapa

 photo P1020692 Talaixagrave.jpg

Formava part de l'antic poble de Talaixà, amb la seva església de Sant Martí (s. IX-X)

 photo P1020694 Sant Martiacute de Talaixagrave.jpg

Aquí deixo enrere la vall de la riera de Beget...

 photo P1020696 Cresta de Ferran Grau dEscales.jpg

...i entro en la de Sant Aniol, protegida per les moles del Martanyà i Bassegoda a l'esquerra i el Freixenet a la dreta



Deixant de banda un camí que baixa a Sadernes, el GR 11 va flanquejant en direcció al fons del barranc de Sant Aniol

 photo P1020698.jpg

Al Mas de la Quera hi ha un altre trencall que permet baixar a la riera

 photo P1020699 La Quera.jpg

Ja havia fet aquest tram fa uns quants anys (aquí) en un intent frustrat al Bassegoda, venint de Sadernes, que queda amagat a l fons del barranc. El camí de la riera de Sant Aniol és ben bonic però molt massificat

 photo P1020704 Vall de Sadernes.jpg

En canvi el GR 11, per les altures, és més solitari. De mica en mica es va obrint el fons del barranc, com si fos un dels molts circs glacials que he anat trobant pel Pirineu

 photo P1020709 Puig den Coll.jpg

A sota, la riera s'obre camí fent un tall perfecte al Cingle Trencat

 photo P1020710 Cingle Trencat.jpg

Després de superar alguna rampa inesperada, el camí comença el descens cap al fons de la vall

 photo P1020713 Salt del Brull.jpg

A la font de Sant Aniol es compleix un axioma irrefutable de la muntanya: com més conegut sigui un lloc, més merda t'hi trobaràs. Encara sort que l'indret es troba en condicions acceptables, perquè pel voltant la veritat és que fa fàstic

 photo P1020714 Font de Sant Aniol.jpg

En un parell de minuts arribo a l'antiga rectoria, edifici que s'està rehabilitant com a refugi per l'Associació d'Amics de Sant Aniol

 photo P1020715 Refugi de Sant Aniol.jpg

I a tocar mateix, l'església de Sant Aniol d'Aguja (455 m. - 5h30')

 photo P1020717 Sant Aniol dAguja.jpg

Vaig tenir la sort de poder gaudir d'aquests paratges gairebé per a mí sol, un dels avantatges d'anar entre setmana... Darrere mateix de l'església baixa la riera de Sant Aniol

 photo P1020718 Riera de Sant Aniol.jpg

El GR la travessa i la segueix durant 10 minuts, tombant a l'esquerra tot just abans de creuar la riera de la Comella i deixant el camí de Sadernes a la dreta

 photo P1020719 Riera de la Comella.jpg

M'aturo a dinar i a remullar els peus per a preparar el tercer port de muntanya del dia, el més dur. Però tampoc m'hi puc esplaiar gaire ja que se m'han fet les cinc de la tarda.Començo a pujar entremig d'un bosc de hobbits, elfs i nans

 photo P1020721.jpg

Els primers 100 m. d'ascens són més directes, després ja es va suavitzant una mica (pero només una mica). Tota l'estona pel mig del bosc, només en alguna clariana arribo a tenir el Coll Roig a la vista

 photo P1020725 Coll Roig.jpg

En l'últim tram es va obrint l'alzinar, sobretot per l'acció de les tarteres

 photo P1020728.jpg

Poc abans del coll, una vista avall cap a la fondalada on es troba Sant Aniol; enfront hi ha el Puig d'en Coll i a l'esquerra la carena del Puig de Sant Marc i el Puig de les Bruixes



Finalment després d'1h15' de pujada assoleixo el Coll Roig (830 m.), sense més vistes que els arbres que l'envolten. Deixo enrere la Garrotxa per entrar a l'Alt Empordà

 photo P1020731 Coll Roig.jpg

Només el Bassegoda treu el cap en alguna clariana

 photo P1020732 Bassegoda des de Coll Roig.jpg

Però aquí no s'ha acabat l'ascens; de moment, només se suavitza; continuo flanquejant encara per un frondós alzinar...

 photo P1020736.jpg

...amb algun exemplar d'aquells que treuen el singlot

 photo P1020739.jpg

En arribar a Can Principi el sender es converteix en pista

 photo P1020741 El Principi.jpg

Aqí hi ha un bon mirador sobre el Bassegoda, encara cal pujar fins al coll de Principi que queda a l'esquerra, fora de la foto

 photo P1020743 Bassegoda des del Principi.jpg

Cap al sud, el Martanyà a la dreta i les Crestes de Freixenet, enmig baixa el barranc del Tumany

 photo P1020742 Martanyagrave Cingles de Freixenet.jpg

Després d'uns 400 m. de pista, es deixa per un camí a la dreta. El meu agraïment a qui vingués a netejar-lo

 photo P1020744.jpg

El corriol es va estretint i acostant-se al fons del barranc

 photo P1020746.jpg

Després de travessar el torrent surto a una nova pista que seguiré només uns pocs metres...

 photo P1020748.jpg

Tot just per gaudir d'un meravellós crepuscle amb el teló de fons del Martanyà

 photo P1020751 Martanyagrave des del Corral del Principi.jpg

A partir d'aquí ja tinc dificultats per a fer les fotos i més al mig del bosc. El GR torna a pujar per un sender, passant pel Corral de Principi; vint minuts després, acabo l'última pujada sortint un altre cop a una pista

 photo P1020752.jpg

En cinc minuts arribo al Coll de Principi (1.130 m. - 7h45), port de muntanya de categoria especial. M'ha costat gairebé tres hores des de Sant Aniol. A partir d'aquí el paisatge canvia, el bosc s'omple de pins i la foscor m'impedeix retratar un munt de cabirols que es van espantant del meu pas

 photo P1020753 Coll de Principi.jpg

En cinc minuts més, Coll de Bassegoda (1.102 m.), al fons el massís de les Salines

 photo P1020754 Les Salines des del Coll de Bassegoda.jpg

Des d'aquí el GR baixa per un corriol a l'esquerra, on ja vaig haver de treure el frontal. Arribo al refugi de Can Galan després de 10h de ruta, però abans d'apalancar-me he de baixar a Can Nou (7 min.) a buscar la clau. Em vaig espantar molt quan, després d'una estona cridant, no sortia ningú... Però per sort em va sentir una dona gran que encara no sé quina llengua parlava, semblava més gallec que no català, encara que potser era barrejat amb rossellonès. Al final vaig poder quedar per a esmorzar al dia següent (fan entrepans i també tenen begudes); torno doncs al refugi, que vaig poder gaudir per a mi solet...

 photo P1020757 Can Galan.jpg

...així com dels llums de l'Empordà, allà al fons, on si no m'equivoco, al matí següent tornaré a tenir la Mediterrània a la vista, molt més propera, gairebé sentint les onades...

 photo P1020760 LEmpordagrave des de Can Galan la nuit.jpg

2 comentaris:

  1. Ualaaaaa Carles, quina punyetera casualitat, aquest dissabte mateix vaig estar a Beget, com bé dius el poble més preciós que he vist, i t'he de dir que si no vas entrar a veure l'interior de l'església t'ho vas perdre, quina meravella, si vols veure alguna foto, digues-m'ho que en vaig fer unes quantes, quina passada!!! Jo no havia estat mai per aquella zona (salvant Camprodon) i em va semblar una meravella de natura, nosaltres, com pots veure en el meu facebook vam fer de Coll d'Ares fins a la Torre del Mir i tal com comento, no ens vam trobar a ningú en tot el camí.

    Llàstima que aquesta ruta ara per ara està fora del meu abast, però no et negaré que.... cois quines ganetes m'han agafat!! Gràcies per compartir i per aconsellar, la veritat és que feia molt de temps que no veia una vegetació tan frondosa com la d'aquesta zona!!!

    Petonets guapi!!!

    ResponElimina
  2. Ja ho vaig veure pel FB, també és casualitat...
    Vaig trobar l'església tancada, però ja havia estat a dintre anys enrere, una meravella!
    Petons

    ResponElimina