Estadisticas web

GR 11: Albanyà - Maçanet de Cabrenys

Anterior: Ref. Bassegoda - Albanyà
(També: Boadella - Albanyà)


La llarga travessa va arribant al seu fi: el GR 11 entra ara a l'Alt Empordà, última comarca que recorre, i segurament la única part del recorregut on la neu es fa difícil de veure fins i tot a l'hivern: el clima i la vegetació ja són plenament mediterranis, el mar es veu a cada moment, cada cop més proper, els relleus són cada vegada més suaus (tot i que Déu n'hi do)... I la tramuntana acostuma a fer acte de presència: tenia la idea d'arribar a Llançà en tres dies, però vaig haver de canviar de plans per culpa del pitjor temporal dels últims anys a Catalunya, no tant en aquesta jornada sino en la següent. L'etapa pot allargar-se des del refugi Bassegoda o bé fins a la Vajol; de fet, era la intenció que tenia en un principi però essent a primers de desembre, el dia se'm va fer un pel curt.

Track sobre mapa 1:50.000 de l'ICC
Cliqueu a sobre per a ampliar


Track a Wikiloc


Perfil i més dades



Havent passat la nit a Can Carreres, únic lloc que vaig trobar per dormir a prop d'Albanyà, començo a caminar al costat de l'església de la Mare de Déu del Palau, fent un tram extra de poc més d'1 km. per la carretera. De seguida es veu el poble al final d'aquesta...

 photo P1030518 Albanyagrave Bassegoda.jpg

...i tot just abans d'entrar-hi em desvio per una pista a la dreta que pujar a tocar d'un torrent, envoltada de pins

 photo P1030519.jpg

En arribar a un prat, el GR es desvia a l'esquerra per un corriol; la Vall de la Muga ja va quedant a sota

 photo P1030520 Vall de la Muga Serra de la Cirera.jpg

Torno a sortir a la pista i segueixo pujant, encara amb la Muga al darrere. Al fons destaca la punxa de la Penya, sobre Sant Llorenç

 photo P1030521 Serra de Sant Jordi.jpg

Arribo a un primer coll, dalt de la Serra de Ferrerós; en la cruilla de pistes continuo a la dreta (nord-est). A ponent, el Bassegoda (esq.) i el Puig Escaleró dominen la zona

 photo P1030522 Bassegoda Escaleroacute.jpg

Després, la pista es fa carenera i més planera, amb bones vistes tant de l'Alta Garrotxa...

(cliqueu a sobre les panos per a ampliar-les)


...com de l'Alt Empordà, amb les serres que envolten el pantà de Boadella en primer terme, el massís de les Salines a l'esquerra i les Alberes cobertes per uns núvols que delaten una entrada de tramuntana que ja començo a notar, ni que sigui tímidament



A la dreta de tot, el massís del Cap de Creus, al darrere del qual s'acaba aquest llarg viatge

 photo P1030532 Cap de Creus des del Collet de Palomeres.jpg

Passat el Collet de Palomeres (550 m.) la pista torna a remuntar per voltar el Puig de Sant Feliu per la seva dreta

 photo P1030533 Puig de Sant Feliu.jpg

Una mirada enrere cap a la Serra de Ferrerós, que acabo de travessar; al darrere les serres de les Corones i de Lliurona

 photo P1030536 Serra de Sant Jordi.jpg

A llevant, el Barranc del Bac del Brou baixa cap al Rimal, que s'uneix a la Muga al Pantà de boadella, ocult entre les muntanyes

 photo P1030538 Barranc del Rimal lAlbera Cap de Creus.jpg

No tindré núvols, com a l'Albera, però el vent comença a notar-se... i això només és el principi

 photo P1030539 LAlbera.jpg

Però de moment, com que vaig gairebé tota l'estona pel bosc, no fa gaire nosa; només durant aquest petit tram carener, fins arribar a l'església de Sant Feliu de Carbonils (639 m. - 6,1 km. - 1h50')

 photo P1030540 St. Feliu de Carbonils.jpg

Documentada al s. XI-XII, tot i que hi ha restes d'un temple anterior prerromànic, del qual només en resta la capçalera

 photo P1030541 St. Feliu de Carbonils.jpg

Aquí faig una primera aturada per a recarregar les piles; en quant segueixo per la mateixa pista, em trobo primer el Coll de Can Roquil als deu minuts, i en vint minuts més, el Coll de la Trilla

 photo P1030546 Collada de la Trilla.jpg

Agafa el nom del mas en runes situat per sobre

 photo P1030551 La Trilla.jpg

A partir d'aquí s'acaba la pista, segueixo per un corriol que s'endinsa al bosc

 photo P1030558.jpg

En un altre collet en 20 minuts més, ja es veu el pantà de Boadella al fons de la vall, sota la Muntanya de Santa Magdalena a la seva dreta i el massís del Cap de Creus al fons

 photo P1030556 Pantagrave de Boadella Santa Maria de Codoacute Cap de Creus.jpg

Al darrere, les modestes serres per on vinc caminant.... Això ja no sembla el Pirineu

 photo P1030557 Serra Mitjana.jpg

I per la vegetació que em vaig trobant, també diria que he canviat de muntanyes: ara l'alzinar es fa l'amo del bosc

 photo P1030559.jpg

Fins i tot amb algun exemplar gairebé de museu

 photo P1030560.jpg

En fi, després de gairebé una hora de corriol, trobo un altre mas enrunat, el Rimaló

 photo P1030561 Rimaloacute.jpg

D'aquí surto a una pista que segueixo uns metres a l'esquerra, a la dreta porta a l'ermita de Sant Miquel de Fontfreda. Em torno a desviar per un altre camí més tancat, envoltat ara per ping

 photo P1030562.jpg

D'aquí baixo per un corriol a creuar un torrent

 photo P1030565 Ribera del Cantenys.jpg

De fet son dos, ja que immediatament em trobo l'aiguabarreig. És una zona amb un bonic bosc de ribera

 photo P1030566 Ribera del Cantenys.jpg

Fins i tot amb algun petit salt d'aigua; però no crec que porti gaire cabal a l'estiu

 photo P1030568 Ribera del Cantenys.jpg

Deixo el torrent, surto a un camí més ample pel que vaig a buscar una nova pista

 photo P1030570 Serrat dels Meners.jpg

És la continuació de l'anterior, que ve de Sant Miquel de Fontfreda. Per sobre dels arbres, els cims del massís de les Salines es van acostant

 photo P1030571 Les Salines.jpg

Començo a trobar alzines sureres, seran bastant freqüents a partir d'ara

 photo P1030572.jpg

Després de deixar un parell de trencalls passo per l'ermita de Sant Andreu d'Oliveda, imagino que de propietat privada ja que només es veu des de la tanca de la finca que l'envolta

 photo P1030574 Sant Andreu dOliveda.jpg

Tot seguit el GR es desvia i baixa a la dreta; l'altra pista és més curta per arribar a Massanet, però té un tram d'asfalt. Al sud s'alça la Creu de Montdavà

 photo P1030576 Puig de la Creu Montdavagrave.jpg

I no ho sembla, però el Cap de Creus s'acosta una mica més a cada pas

 photo P1030575 Cap de Creus des dOliveda.jpg

La pista gira de cop al nord i encara cap al barranc de l'Arnera, amb les Salines al darrere

 photo P1030578 Barranc de lArnera.jpg

Creuo el riu Arnera a gual...

 photo P1030580 Riu dArnera.jpg

...i a l'altra riba trobo el Molí d'en Robert, amb un restaurant que deu obrir només en caps de setmana. M'aturo a fer un mos, ja que se'm farà tard si vull arribar a dinar a Massanet. Passat el molí, el GR deixa la pista i puja per un nou corriol, envoltat ara sí d'una vegetació plenament mediterrània

 photo P1030581.jpg

El barranc de l'Arnera va quedant per sota, al fons els cims de les Salines

 photo P1030582 Les Salines Vall dArnera.jpg

I al darrere les muntanyes que he travessat en les últimes hores

 photo P1030583 Vall dArnera.jpg

Trigo uns 20 minuts en arribar dalt de la carena, on trobo una bona panoràmica del massís de les Salines; hi hauré de venir més sovint, ja que no conec absolutament res d'aquestes serres

 photo P1030585 Massiacutes de les Salines.jpg

Ara ja només em queda una mitja hora per pista, on les alzines em resguarden del vent...

 photo P1030586.jpg

...abans d'arribar a la Font del Coll, una urbanització a l'entrada del poble

 photo P1030587.jpg

Finalment trobo allotjament a Massanet i desisteixo d'intentar avançar a la Vajol, on de ben segur hauria arribat a les fosques

 photo P1030589 Massanet de Cabrenys.jpg

Montserrat: Monestir - Santa Cova - Sant Joan - Sant Jeroni

Una bona volta per que qui no conegui Montserrat pugui fer-se una idea bastant general i amb un recorregut no gaire exigent pels seus camins més concorreguts, ascendint a dos dels principals cims i visitant algun dels seus racons més emblemàtics. Amb aquest guió vaig voler introduir a tres profans en la Muntanya Sagrada i sembla que van quedar ben contents... Al menys, no em van maleir gaire

Track i més dades a Wikiloc


Comencem la ruta al Monestir (700 m.), amb la vista posada en les agulles de dalt a l'esquerra, les Gorres (o les Magdalenes); en unes hores estarem allà

 photo P1040763 Monestir de Montserrat.jpg

Això serà més tard, perquè les primeres passes seran en baixada: ens dirigim cap a la Santa Cova

 photo P1040767 Santa Cova.jpg

Abans, però, des del mateix aparcament, una mirada cap a la vall del Llobregat, amb Monistrol en primer terme, el Pla de Bages al darrere i el Pirineu nevat al fons

 photo P1040762 Monistrol i Pirineu des de Montserrat.jpg

Ara sí ens posem en matèria, des de l'estació del cremallera baixem pel camí del costat de la via (GR 5 i GR 96)...

 photo P1040766 Camiacute de la Santa Cova.jpg

...i de seguida ens desviem a la dreta cap a l'estació inferior del funicular de la Santa Cova

 photo P1040768 Estacioacute de la Santa Cova.jpg

A partir d'aquí comencem a guanyar alçada suaument; el Camí del Rosari va ser arranjat al s. XVIII, i al seu recorregut es troben quinze grups escultòrics corresponents als misteris del rosari (d'aquí el seu nom), realitzats per artistes de renom i que van ser sufragats popularment. Enfront, a l'altra banda del Llobregat, la Serra de l'Hospici i més llunyana la Serra de l'Obac i la Mola de Sant Llorenç del Munt

(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)


Al final del recorregut, mig penjada en la roca, hi ha la capella on la llegenda situa la troballa de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat: la Santa Cova (610 m.)

 photo P1040771 La Santa Cova.jpg

L'edifici actual és del segle XVII, però va ser reconstruït després de la Guerra del Francès (1811) i a finals del segle passat pels danys que hi va provocar l'incendi de 994 i l'esfondrament de la cúpula al 1995.

 photo P1040773 La Santa Cova.jpg

Després de la visita a l'interior, tornem uns metres enrere per agafar el corriol que continua el traçat del Camí del Rosari, més o menys planer, per sota de la paret dels Ecos de la Cova

 photo P1040778 Ecos de la Cova.jpg

Ja deixem enrere la capella, per sota la vall del Llobregat i al fons les neus del Pirineu

 photo P1040779 La Santa Cova Pirineu vall del Llobregat.jpg

Una altra visió de la Serra de l'Hospici, amb el Turó del Ros a la dreta i l'Obac i la Mola més llunyans

 photo P1040781 Serra de lHospici des de la Fita.jpg

En un quart d'hora arribem a una cruïlla, una mica per sobre del Coll de la Fita; ens trobem amb els GRs 6, 5 i 172 que venen d'Olesa el primer i de Collbató els altres dos. Per sota ja s'obre el Baix Llobregat i al fons de tot brilla el mar



A partir d'aquí ja anirem guanyant alçada i una mica més endavant el camí canvia de direcció al nord; en uns 40 minuts trobem el Camí de Sant Miquel, per on els GRs es dirigeixen cap al Monestir. Nosaltres continuem pujant per una pista cimentada assolint la part més alta de la Serra Llarga, amb la Serra de Sant Joan cap a ponent. Al darrere, la part baixa de l'Anoia i l'Alt Penedès, amb el Prelitoral Central al fons

 photo P1040788 Serra de Sant Joan i Santa Magdalena.jpg

Encara pugem uns 20 minuts més fins un coll dalt de la Serra Llarga, aquí ja tenim a tocar el Pla de les Taràntules, amb l'edifici de l'estació del funicular de Sant Joan; sobre aquest, però molt llunyà, el cim de Sant Jeroni, i les Magdalenes o les Gorres a l'esquerra, més a prop



De seguida arribem a l'estació de Sant Joan; fa unes tres hores sortíem d'allà baix

 photo P1040793 Funicular de Sant Joan Monestir.jpg

Després de visitar l'edifici de l'estació i l'aula de natura, continuem en direcció a l'ermita de Sant Joan. De fet, hauria estat més curt seguir pel Camí Vell de Sant Jeroni, però de la meva última visita per aquestes serres m'havia quedat un compte pendent que volia saldar... Per sota, el barranc de Sant Joan baixa cap al Llobregat, al centre la zona d'Esparreguera i Martorell i l'Ordal al fons, a la dreta

 photo P1040794 Barranc de Sant Joan Baix Llobregat.jpg

Al darrere queda la Serra Llarga que acabem de remuntar

 photo P1040795.jpg

Aviat passem sota les Balmes de Sant Onofre, que visitarem tot seguit

 photo P1040796 Sant Onofre.jpg

Abans passem per l'ermita de Sant Joan Baptista

 photo P1040798 Sant Joan.jpg

Va ser construïda al 1893 al costat de les restes de l'antiga ermita de Sant Joan, derruïda durant la Guerra del Francès. De seguida agafem el camí que hi puja, a ma dreta

 photo P1040800 Sant Onofre.jpg

L’ermita es va aixecar aprofitant una balma natural, sota una penya, a la vessant de la muntanya per protegir-la de les inclemències meteorològiques i gaudir d’una bona vista. Encara s'hi conserva el paviment

 photo P1040807 Sant Onofre.jpg

Molt a prop, seguint una passarel·la, es troba l'ermita de Sant Onofre, també enrunada. A principis del s. XX es va adossar un nou edifici per fer-hi un restaurant

 photo P1040806 Sant Onofre.jpg

El camí continua per dins de la bauma...

 photo P1040805.jpg

...fins que sembla que quedi tallat, rere l'última de les antigues portes

 photo P1040804.jpg

Però encara queda un tram de pujada, aprofitant les escales que es van construir al mateix barranc...

 photo P1040809.jpg

...des d'on es domina l'ermita de Sant Joan i bona part del Baix Llobregat, amb l'Ordal al fons

 photo P1040811 Sant Joan.jpg

El camí puja de mala manera i es fica de ple al mig de les Gorres o les Magdalenes que vèiem abans des de sota. Deixem un primer coll -per on ens desviarem a la baixada- i seguim amunt fins a les runes de l'ermita de Santa Magdalena, situada a l'antic emplaçament d'un castell

 photo P1040812 Santa Magdalena.jpg

Diuen que des d'aquí es podia sentir els cors del monestir; nosaltres no arribem a tant, però al menys les vistes són magnífiques, cap a la regió de Tebaida al davant, coronada per l'Elefant; a l'esquerra apareix el Cavall Bernat i la zona de Tabor, amb l'antena del Serrat del Moro



Seguim amunt a l'esquerra (oest), ja li veiem la punta a la Magdalena Inferior i la Gorra Marinera just al darrere

 photo P1040831 La Magdalena Inferior la Gorra Marinera.jpg

En poca estona assolim el coll que separa Santa Magdalena de la Magdalena Superior, aquí ja se'ns obra el vessant de l'Anoia

 photo P1040817 Canal de lArtiga.jpg

I ràpidament, la Miranda de Santa Magdalena (1.131 m.). Un altre dels Cent Cims a la butxaca

 photo P1040818 Miranda de Santa Magdalena 1.135 m..jpg

El cim ofereix una sessió de panoràmiques espectaculars, no és el més alt del massís però es troba ben bé al mig. A la dreta de tot la Gorra Frígia, i al seu costat el Serrat del Moro (amb l'antena), Sant Jeroni, els Ecos, el Montgròs i la regió d'Agulles al darrere. Més llunyana, la conca de l'Anoia a l'esquerra de tot



Segurament tindrà millors vistes la Magdalena Superior, al centre, o la Gorra Frígia, a la seva esquerra, però aquestes ja només es poden pujar escalant. A la dreta, la Magdalena Inferior en primer terme, i darrere seu l'Elefant i la Mòmia



La Mòmia a l'esquerra; de les dues agulles, la de l'esquerra és la Gorra Marinera i la de la dreta no té nom, que jo sàpiga. Al darrere, la Serra de l'Hospici al darrere de la Serra Llarga, a la dreta; al centre la Mola i la Serra de l'Obac, i molt llunyà s'entreveu el Montseny




El Baix Llobregat, amb el núvol de contaminació habitual darrere de Collserola (esq) i l'Ordal a la dreta



I una visió curiosa de la Mòmia emmarcada amb el Canigó de fons, molt més al nord

 photo P1040828 - copia.jpg

Després d'empatxar-nos d'aquestes vistes, tornem a la feina. Refem el mateix camí, ara baixant, deixant enrere les restes de Santa Magdalena fins trobar el primer collet

 photo P1040832.jpg

Però en comptes de tornar a Sant Joan, tombem a l'esquerra per un corriol que passa tot just entre la Magdalena Inferior (esq) i la Gorra Marinera (dreta), inici de les vies que les ascendeixen

 photo P1040833.jpg

Ara vé un tram molt empinat: les Escales de Jacob. De fet són la continuació del tram que hem fet de pujada des de Sant Onofre, però pel vessant oposat

 photo P1040835 Escala de Jacob.jpg

Passades les escales continuem per un corriol totalment frondós...

 photo P1040836.jpg

...fins que sortim al Camí Nou de Sant Jeroni, al vessant oposat de les Magdalenes Superior (dreta) i Inferior (esq.)

 photo P1040837 Les Magdalenes.jpg

Aquí va ser on, en la meva última visita al massís, vaig haver de separar-me dels companys que van pujar Santa Magdalena per culpa dels meus genolls (aquí) i vaig haver de continuar cap a l'estació de Sant Joan; després d'un parell d'anys, ja puc donar per aprovada aquella assignatura que em va quedar pendent.

Continuem pel Camí Nou, un dels més transitats de la Muntanya de Montserrat. El Monestir queda per sota

 photo P1040838 Monestir des del Camiacute Vell.jpg

Enfront el Trencabarrals en primer terme i la regió de Tebaida, amb l'Elefant que la corona i la Mòmia a la dreta

 photo P1040839 La Mogravemia lElefant Trencabarrals.jpg

En un quart d'hora trobem un bon mirador a la dreta, la Gorra Frígia oculta les demés Gorres i Magdalenes



I cap al davant, la regió de Tabor cap a la que ens dirigim: el Serrat del Moro al centre, a la seva esquerra Sant Jeroni, l'Albarda i els Ecos. A la dreta el Cavall Bernat



Tebaida i l'Elefant ja van quedant enrere, al costat apareixen els Flautats

 photo P1040846 Tebaida des del Camiacute Vell.jpg

Després de tres quarts d'hora pel Camí Nou, arribem a la cruïlla amb el Camí Vell, per on tornarem al Monestir. Però encara ens queda el punt culminant de la jornada; en deu minuts més arribem a l'ermita de Sant Jeroni...

 photo P1040850 Sant Jeroni.jpg

...i des d'aquí ja encarem les últimes rampes, entremig de les runes del restaurant que hi havia aquí fins a principis dels 90 i que alhora es va construir sobre les runes de l'ermita primitiva, derruïda per l'exèrcit francès al 1.812

 photo P1040851.jpg

I amb un petit esforç més, el cim de Sant Jeroni (1.235 m.)

 photo P1040859 Sant Jeroni 1.235 m..jpg

Tot i que per mi ja son conegudes, no em cansaré mai de les seves vistes: sobre la regió dels Ecos i les Agulles, a ponent...

 photo P1040853 Els Ecos i les Agulles des de Sant Jeroni.jpg

...sobre el Bages i el Pirineu nevat, al nord...



...el Serrat del Moro al davant, amb les antenes; Monistrol i el Llobregat a sota, l'Obac i la Mola al darrere i el Montseny molt lluny...



...i la plana major montserratina que acabem de recórrer en bona part: l'Albarda Castellana a la dreta, les Magdalenes al mig, a la seva esquerra el barranc de Santa Maria per on baixarem, i al costat la Serra de les Lluernes i la regió de Tebaida



Ara ja només ens queda omplir el dipòsit, gaudir d'un merescut descans... i emprendre la tornada, passant primer per l'ermita de Sant Jeroni i després baixant pel Camí Vell, envoltats de les característiques formes d'aquesta muntanya

 photo P1040860.jpg

Una de les imatges que conservo de la meva primera visita a Montserrat, a finals dels 80, són els troncs cremats, els arbres tombats i carbonitzats, branques negres sense vida, tot com a conseqüència de l'efecte devastador que va tenir el terrible incendi de 1986. Per això ara, gairebé 30 anys més tard, veig aquests boscos tan frondosos i no em semblen els mateixos camins que vaig recórrer llavors... Sempre que torno per aquí m'emporto una gran alegria en veure que la natura es recupera ella sola, si la deixem fer

 photo P1040862 Camiacute Vell de Sant Jeroni.jpg

El Camí vell se separa del Nou i baixa pel barranc de Santa Maria, deixant a sobre les Magdalenes i les Gorres amb el Trencabarrals en primer terme

 photo P1040865 Les Gorres des del Camiacute Vell.jpg

Encara ens queda un tram pel barranc de Santa Maria, deixant diversos camins a banda i banda

 photo P1040866 Barranc de Santa Maria.jpg

Vista cap enrere, la baixada que portem feta fins ara des de la Plaça Santa Anna, on trobem marques del GR 4 (aquí) i 172

 photo P1040871 Placcedila de Santa Anna.jpg

Arribem al Pas dels Francesos, que recorda, segons la llegenda, el lloc per on van passar els francesos quan van envair la muntanya. Segueixo dient que m'agrada més dirl-li l'"Stairway to Heaven"

 photo P1040872.jpg

Ja tenim a tocar el centre neuràlgic de la serra

 photo P1040874.jpg

Finalment desembarquem a la Plaça del Monestir després de 8 hores de ruta

 photo P1040879 Monestir de Montserrat.jpg