Port de la Selva - Cap de Creus
Qualsevol somni té un final, un despertar en que vas tornant a la realitat mentre vas recordant el que acabes de somiar... La travessa del Pirineu acaba al Cap de Creus; però també hi ha un curt tram afegit on hi ha prou temps de repassar els records que han donat aquests 13 anys i 820 kms. entre un mar i l'altre, gaudint de les vistes del vessant meridional del massís
Track sobre mapa 1:50.000 de l'ICC
Cliqueu a sobre per a ampliar
Track a Wikiloc
Perfil i més dades
M'espera un camí ja conegut, que va prop de la costa però que només baixa al mar en un parell d'ocasions. Ara fa gairebé un parell d'anys vam fer-lo en sentit invers amb els companys de Singles (aquí).
Encara amb el molest vent del sud, intento dinar ben arrecerat pel far i començo a baixar per la carretera, més que res per canviar el camí de vinguda
En un parell de revolts arribo a la pedrera per on cal baixar extremant les precaucions; de seguida deixo les marques blanques i vermelles que se'n van a Irun, a l'altra punta del Pirineu. Aquesta vegada les deixo passar i continuo a l'esquerra, en direcció a Cala Jugadora
Una preciosa platjeta on hauria pres un bany en altres circumstàncies... Crec que avui no era el dia idoni
En aquesta banda del massís no canvia gaire el paisatge: marges a banda i banda, vegetació baixa i algun arbre aïllat
I és que aquest el paisatge típic del Cap de Creus: semi desèrtic, però amb molt de matoll. En molts trams no es veu ni un arbre
Tot i això al vessant meridional es veu més alzines, però encara joves. Cal anar travessant algun rec de tant en tant
La línia de la costa no s'allunya massa en cap moment
Els marges de pedra delaten que aquest camí ja devia existir fa molts anys, fins i tot segles...Al fons, el Morro de Cala Bona
Una hora després de sortir del far ja comencen a aparèixer les primeres cases. El camí va a sortir a una cruïlla de pistes, segueixo a l'esquerra i després em fico a la dreta per un corriol...
...que baixant al límit de les tanques dels xalets, va a sortir a la Platja Guillola, una altra meravella
El camí torna a pujar, passant sota unes cases i sobre la Cala d'en Lluís
Però encara aquí, prop de la civilització, no perd el seu caràcter. Ara les oliveres han agafat el lloc dels matolls i de les poques alzines
Després d'una curta pujada surto a la carretera de Cadaqués al far; la segueixo al sud uns 150 m. i em desvio novament a l'esquerra, creuant el Rec des Jonquet i passant sobre la cala del mateix nom
Després d'aquesta pujo una altra vegada a la carretera, al collet on vam deixar els cotxes fa un parell d'anys. El camí retalla entre dos xalets i la torna a creuar als 300 metres, baixant després per la riera de Portlligat
Als afores de Cadaqués, la badia de Portlligat és una de les visites imprescindibles del Cap de Creus i de la Costa Brava; i no només pels seus paisatges o per la tranquil·litat de les seves aigües...
...sinó que també acull la Casa-Museu de Salvador Dalí, el lloc on va viure i treballar fins al 1982
Però m'hauré d'acontentar de veure-la per fora, no em queda gaire temps si vull agafar l'autobús... A més a més, s'hi ha de dedicar una bona estona per fer-se'n una idea
Però també s'agraeix una vista del conjunt amb la badia de fons, banyada amb la llum de mitja tarda
Surto de la platja per la carretera que hi accedeix, arribant a un petit coll on es troba una ermita dedicada a un sant que em resulta familiar...
Novament una ermita dedicada a Sant Baldiri, aquesta de principis del s. XVII. Antigament havia estat dedicada als sants Abdó i Senén
Des d'aquí puc fer una última mirada als meus últims passos pel GR 11, ja amb una mica de nostàlgia...
...abans d'endinsar-me pels carrerons blancs de la vila blanca de la Costa Brava, on ara sí posaré punt i final a una llarga travessa, a un llarg somni i a una etapa de la meva vida
The End
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada