Aquesta sortida vindria a ser la continuació d'una que vaig fer un parell d'anys enrere (aquí) però en sentit contrari; la idea era completar els cims principals de la Serra del Montsià, anant des de les Cases d'Alcanar fins Sant Carles de la Ràpita per la carena. Un cop feta, val a dir que és un recorregut llarg, dur i pedregós, que no hi ha ni gota d'aigua en tot el camí i que és un puja-i-baixa continu
Per arribar-me a l'inici vaig venir de Barcelona a Tortosa en tren i d'aquí amb el bus de la Hife fins les Cases d'Alcanar. Entre que arribo i esmorzo ja se'm fan les 10h que encara no he començat a caminar. Una imatge relaxant abans de començar a pujar allà on ni tant sols les cabres s'atreveixen...
...i tampoc anirà malament, per a qui hi cregui, encomenar-se a Sant Pere Pescador (i algun sant més) per tal de no deixar-se el turmells ni les cames entre el rocall que espera allà dalt
Vaig cap a la carretera nacional, la segueixo a la dreta i de seguida la deixo per una pista, després un ample corriol, que comença pujant suaument, mentre intento intuir el que m'espera; però la Moleta, al davant, m'impedeix de veure els cims que s'amaguen darrere
Primeres rampes, vistes sobre el Pla d'Alcanar. amb les Cases a l'esquerra
El primer cim no es fa esperar massa: la Punta (82 m.). Diria que és el cim més baix que he pujat en ma vida
A partir d'aquí vaig carenant fins trobar un desviament poc visible a sota d'una torre elèctrica situada en un collet, el camí s'endinsa pel bosc per creuar aquest barranc i seguir pujant pel vessant oposat
Una primera mirada enrere: la Punta, la més baixeta, a l'esquerra; al centre hi ha un altre cim sense nom. amb dues torres elèctriques, i al darrere el litoral d'Alcanar
Cap a llevant es comença a distingir la Punta de la Banya, a l'extrem sud del Delta de l'Ebre, però el que destacarà -negativament- durant aquesta primera part de la pujada seran els sorolls de la carretera i de la fàbrica de ciment
Curiosament, aquesta serra és capaç d'oferir tant un paisatge totalment desèrtic com un bosc ben tancat i frondós amb un minut de diferència
A tocar d'un d'aquests boscos i gairebé sense adonar-me'n, la Moleta (331 m.). Si no fos pel waypoint el cim m'hauria passat desapercebut
Ara el camí planeja una mica fins la base de lo Molló, serà pràcticament l'últim descans
Després del cim comencen les vistes sobre Sant Carles, el final de la travessa... però encara trigaré una bona estona en arribar-hi. Al darrere el Delta de l'Ebre
Una mica abans del coll hi ha el Povet de Badoc, i tot i que no la faria servir per beure, és un dels únics punts amb aigua de tot el massís. Si hagués imaginat la calor que m'esperava, m'hauria remullat el clatell una mica
Suposo que, anys enrere, devia proveir d'aigua aquest corral, ara totalment enrunat
Un cop al coll, s'acaba ja la zona arbrada i ja no trobaré una sola ombra fins arribar sota la Foradada, i de veritat que m'hauria fet falta; a primers de març vaig trobar una calor més digna de final de primavera. Encara sort que per pujar lo Molló tindré un terreny més o menys decent, amb forta pujada però de moment sense gaires obstacles
En arribar a un desviament, on per l'esquerra s'accedeix al Barranc de Libori i al vessant occidental de la Serra, amb la Cogula al fons...
...comença, ara sí, la pujada amb majúscules, el que havia fet fins ara només es pot considerar un entrenament. Sobretot a partir d'aquestes roques, on s'ha de superar un petit grau que requereix l'ajuda de les mans
Més amunt, trobo un altre sender per l'esquerra que ve de la Bassa Blanca; la punta del tercer cim del dia ja es deixa veure
Lo Molló (550 m.), en 2h. llargues
Una ullada al vessant occidental: Ulldecona darrere la Mola del Tendre, al centre
D'ara endavant la cosa es posa seriosa: els dos cims culminants del massís ja es deixen veure però entremig hi ha unes quantes elevacions, si bé no totes consten com a "cims" als mapes de l'ICC o de Piolet que he fet servir de referència
Lo Molló té com una punta bessona al costat, que sembla més aviat una roca trencada en dues meitats; un bon indicatiu de per on aniran els trets
El primer cim "sense nom" es volta per l'esquerra, planejant fins al Coll de la Carrasqueta; després, el camí remunta una mica, sense passar per la següent punta...
...però a partir de la Portella Blanca comença la diversió, els primers blocs de pedra i les primeres trepades
Encara millor quan, després de remuntar uns 75 m. en un no-res, m'adono que això no ha fet més que començar... I és que m'imagino que per arribar a la Mola Cima, al mig, caldrà remuntar primer la petita moleta de l'esquerra i baixar després a la collada posterior
Com més em vaig acostant, més dubto si realment cal pujar-la o bé si es pot contornejar... Doncs vaja si s'hi arriba! Amb l'ajuda dels braços si cal, però s'hi arriba
Bé, de fet el descens és bastant similar...
Baixant tot seguit cap a la Portella Conillera, trobo després una nova sorpresa en forma de canal estreta i enrevessada, que també cal remuntar
Mirada enrere cap al darrer cim, sense nom, que oculta lo Molló al darrere
Al següent collet, següent sorpresa: també dubtava que hagués de ficar-me per aquí al mig, i de fet vaig buscar en va alguna alternativa
Un bell tall en plena falda de la muntanya; no cal dir que s'ha de vigilar a on es fiquen les cames ja que està ple d'esquerdes per tot arreu
Per sort, el sender està ben indicat amb fites abundants; ara, que hi ha un moment on s'han passat una mica... o bé potser algú s'avorria
Poc després arribo a una cruilla on el PR C-83 per la dreta permet evitar la carena per anar també a la Foradada; per l'esquerra baixa a Alcanar. Un pel més amunt, una petita bauma...
...indica la proximitat del següent cim, aquest batejat: la Molacima (744 m.). També passaria desapercebut si no fos pel munt de pedres
He trigat una hora i mitja des del Molló, allà al fons
A ponent, darrere la Serra de Godall, la boirina només deixa veure la silueta dels Ports
Sant Carles a llevant, amb l'Encanyissada al darrere i tot el Delta
Cap endavant, la Torreta; sembla que no hi hagin gaires complicacions
Afortunadament aquest tram no és tan trencacames i de seguida la tinc a tir
La Torreta, 760 m., sostre de la serra i el meu "100 cim" nº. 99
Aprofito l'ombra del monòlit per guarir-me del solano que estava caient; i ja de pas, per menjar una mica i fins i tot em permeto una petita becaina.
Sessió de vistes: la Molacima al darrere, el Molló al mig i la costa d'Alcanar a l'esquerra
Punta de la Banya, Badia dels Alfacs i Sant Carles
El vessant occidental de la serra, al darrere la Tenda i la Trencada. A sota la Foia d'Ulldecona, per on passa l'AP7 i la línia del tren; s'hi veu Freginals, Santa Bàrbara i fins i tot Tortosa al mig de la calitja
El vessant oriental és ben diferent, més escarpat. Al davant, la successió de cims no termina
Continuo per la carena fins que he de passar-me al cantó esquerre...
...tot i que no trigo gaire en arribar al coll; a l'altre costat s'obre el Barranc de la Font del Teix
Una altra remuntada una mica perdedora i corono el 6è cim oficial del dia, segons el mapa de Piolet: lo Palleret del Teix (726 m.)
El tram de baixada des de la Torreta
I això que no s'atura... Vinga una altre!
Ara bé, segons el mapa de l'ICC, el Palleret és aquest que ve. Una successió de graons per arribar-hi; molt ben fitat, tot s'ha de dir
Per que no sigui dit, em faré la foto també... Li podríem dir lo Palleret de Dalt, per exemple; 735 m. segons el meu GPS
Enrere, lo Palleret de baix (per dir-li d'alguna manera) i la Torreta
El barranc del Rominguer a sota
I seguim... el següent no hi ha discussió entre els mapes
El costat que dóna a mar es va encrespant cada cop més
La Tenda (727 m.), una mica més de mitja hora des del Coll del Palleret
Aquests últims no ha anat perdent molta alçada, però ara sí... Baixo fins als 678 m. de la Portella Alta, i me'ls hauré de tornar a pujar per assolir la Trencada
No paro de recrear-me amb les vistes de la Badia dels Alfacs...
...o de les Feixes Trencades, els "graons" que conformen el vessant est
Passada la Portella hi ha una altra canal, però ara ja no em sorpren... al revés, ja m'estranyava de tanta estona sense trobar-ne
La Trencada (730 m.), van 8 i ja són les 5 de la tarda
Enceto l'últim tram de la carena, cap a la Foradada (la que hi ha a la dreta)
Em vaig acostant a les zones més concorregudes del massís, després de tot el dia sense veure ningú ja començo a sentir algun crit des del Barranc de l'Astor, un dels accessos habituals
Però això no vol dir que s'hagi acabat la diversió, que va... Aquí es un bon lloc per deixar-s'hi el turmell, de fet em va anar d'un pel
M'acosto a l'últim cim anònim del dia. que té la seva trepada prèvia...
...i per sortir-ne cal passar entre una nova trencadissa de roques
Ara sí, aquesta ja és l'última
En l'últim collet trobo el camí que puja des del GR 92, que passa uns metres a sota, i per la dreta el PR C83, que he trobat abans de la Molacima. Em delecto amb les vistes de les parets de la Trencada
Gairebé deu anys després de fer l'última etapa del GR, torno a aquest indret tan característic del Montsià. Per cert, algú es podria ficar els retoladors i els esprais de pintura per on li càpiguen
Pujo els últims metres per coronar un altre cop la Foradada (678 m.), novè i últim cim del dia
Els cingles de sota la Trencada, espectaculars
Per sota, el Barranc de l'Aiguassera
Sant Carles i la Punta de la Banya... Encara hi he de baixar!
Cap al nord, el Molló dels Tres Termes (esq.) i el Montsianell (centre), que ja vaig pujar fa gairebé tres anys. A la dreta, Amposta
L'últim tram de l'Ebre, dins el Delta; al darrere l'Aldea. La calitja oculta Cabrafreixet i Cardó
Tenia previst baixar per aquest barranc, seguint el camí del Palleret, però veient que se m'estava fent tard i que els meus genolls començaven a queixar-se, vaig anar a buscar el camí més habitual
Una altra part desèrtica del Montsià... a l'esquerra la Moleta de Mata-redona, a la dreta el Molló dels Tres Termes i al darrere els Ports
Em vaig allunyant de la Foradada després de tot un dia per les alçades
I per cert, parlant dels Ports, algunes zones d'aquesta serra s'hi assemblen molt, sobretot el cantó oriental... Sant Carles m'espera a tocar del mar
Per canviar una mica del camí que ja coneixia, no vaig baixar pel GR cap al bosc del Burgar sino directament cap al Cocó del Jordi, pel vessant dret del barranc
La baixada és llarga però me la prenc amb calma. En arribar al costat de l'aparcament enllaço amb el camí que vaig fer de baixada de Mata-redona, evitant la pista i seguint pel cantó dret. Tal i com m'imaginava, se m'acabarà fent de nit...
...però val la pena acabar així una llarga, dura i bonica jornada de muntanya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada